dijous, 4 de desembre del 2008

156 -- OBJECTES PRÀCTICS QUE DESAPAREIXEN.- Foto Montse Subirats.



Foto Montse Subirats.

3 – 12 – 08.

Anem apartant antics, pràctics objectes,
Mesura, embut, càntir, cofí,
Útils que feren sa feina, anaren rectes
A l’hora de servir-nos i acomplir.
Ara cap menut no en sap sa història,
Altres notes canten com a nous pardals
I si no entren en museu buscant la glòria
Del favor que feren, no en seran assabentats.
Ai, mesura, controla intel·ligència,
Embut, fes entrar dins nostre etern amor,
Càntir, omple’t del llibre de la ciència,
Cofí, que ragi el magí com nova font.
.................

6 comentaris:

assumpta ha dit...

Quin moment de joia els hi has donat, segur que t'ho agrairan !
Potser la memòria els pot prerdre, però si us plau tu no ho facis.
PD. Per cert, per aquestes contrades del càntir en diem silló.
Fins la propera ! ;)

rebaixes ha dit...

Recordar, recordar... i més pogués./ El silló vostre és el pitxell o càntir d'aquí.Anton.

zel ha dit...

Saps què, Antón? Jo aprofito les hores dels contes per regalar als nens totes les paraules perdudes que puc, i molts se'n recorden d'algunes, al cap del temps...

A casa teva parlàveu de xicres? És un regal de la meva iaia, "una xicra de llet", em deia...

Petons, amic!

Mestreta ha dit...

Sort que tu els valores com cal. La meva tieta (tieta de la meva mare, de fet) no entén per què em vull quedar totes les "antiguallas" (que diu ella) de casa seva.

rebaixes ha dit...

ZEL.- És un ejercici encomiable el que feu amb el menuts i no tant menuts, vosaltres ademés d'estudis adeqüats i l'experiència
teniu,potencia, capacitat i VOLUNTAT, seguiu que és el futur d'un poble masacrat... Jo faig el mateix amb les netes i net, els hi llegeixo jo primer i desprès les faig llegir a ells havent-los explicat qualsevol paraula enrevesada. Vull que siguin el millor... i no en diners. Anton.

rebaixes ha dit...

Si ens anem veient els dos comprendrem els nostres objectius vers els altres,bondat, amor, pau... son coses difìcils, quasi impossibles, però si la guerra hi és, l'odi, l'enveja ens avasallen em de lluitar a pleret però amb constància i sense defallir. mestra, ui, depren dels teus alumnes, mira com caminen per poder-los guiar. Gràcies per la visita, he anat al teu bloc abans. Ja hi tornaré.Anton.