2 – 12 – 08
Mirant que retorni teva espera
aguantes el lloc amb serenitat,
has preparat ulls i vidriera
i sols falta que toqui l’hora el badall.
Culminarà el so de la sonata,
alegrarà el violí la nota de triomf.
Les roses roges arribaran com safata
que et presenta el jove amb abraç i petó.
Sé que no negaràs el teu destí de joia
omplint vas al que mai hi renunciaràs
L’alegria dolça, goig confiat, duen cofoia
seguretat que jamai, t’ho juro, perdràs.
..................
Mirant que retorni teva espera
aguantes el lloc amb serenitat,
has preparat ulls i vidriera
i sols falta que toqui l’hora el badall.
Culminarà el so de la sonata,
alegrarà el violí la nota de triomf.
Les roses roges arribaran com safata
que et presenta el jove amb abraç i petó.
Sé que no negaràs el teu destí de joia
omplint vas al que mai hi renunciaràs
L’alegria dolça, goig confiat, duen cofoia
seguretat que jamai, t’ho juro, perdràs.
..................
2 – 12 – 08.
Sents el respecte imprès de la mirada,
onada que t’arriba acariciant...
i la sents damunt teu, aplanada,...
No t’havies proposat aquest instant.
Et repassa tot el cos, llum inundant-te.
Els ulls es beuen i desborden de dolçor,
No esquiven el reflús. Van despullant-te
com en mar l’ona trenca en espumor.
Del si t’estimo és la lectura
que perdura
en la mirada
amarada...
Que sentiments atura
desitjada
i en la pell perdura.
....................
amarada...
Que sentiments atura
desitjada
i en la pell perdura.
....................
2 comentaris:
Les matinades Antón son perilloses
i fan ganes d'un pacte amb Faust !
Son les teves filles ...?
A les matinades és quan es dorm més bé si et deixen...Tinc moltes filles, la voluntat, la imaginació... i d'altres. No em feu venir a Goethe, és molt pesat de llegir... Anton.
Publica un comentari a l'entrada