tretze fulles seques
De l’arbre jove copiós.
Les trepitja aquella noia
Busca encara nous valors.
De l’arbre jove copiós.
Les trepitja aquella noia
Busca encara nous valors.
- No les xafis tant de presa,
Que te’n quedin bons records,
Les verdes que t’acaricien
Agafa-les amb amor.
No corris, noia, no corris
Gaudeix-ne bé i poc a poc.
Que te’n quedin bons records,
Les verdes que t’acaricien
Agafa-les amb amor.
No corris, noia, no corris
Gaudeix-ne bé i poc a poc.
Te'n queden moltes de verdes
desfulla-les amb molt tenor.
Per arribar al cim costa, costa
ara ja m'hi trobo jo.
I desapareixeré en l'aire
que per aquí hi bufa fort.
.............
31 – 10 – 08
Soc un versaire
Que enfila paraules
En l’agulla dels sentits.
Creuen la veu com l’aire,
Punxen fines com cascaules
Soc un versaire
Que enfila paraules
En l’agulla dels sentits.
Creuen la veu com l’aire,
Punxen fines com cascaules
Quan s’escampen pels meus dits.
------------------------------
---------------
-------
---------------
-------
2 comentaris:
Avui potser el cric crac que es sentirà no serà de fulles seques sino de castanyes. Sigues molt feliç el que et queda de dia Anton! I que no et facin mal si menges massa castanyes!
Jo les castanyes les he rebudes i de maneres sui géneris./ No en menjo quasi cap. Els panellets i alguna copeta aixó exalta l'esperit. Que t'ho passis bé, ets jove i també un ha de tirar la capa al toro, millor dit a la vaqueta tendra.I amb el poemes que els hi deus dir a cau d'orella,... Buf. gaudeix !!!! Anton.
Publica un comentari a l'entrada