Fotos album Picasa Mariona .-- Laos - 2007.
27 - 10 -08
Plora la lluna.
L'hi roben son mirall.
No podrà pentinar-se
per quan el Sol
li demani la ma.
27 - 10 -08Plora la lluna,
el bromall, son mocador.
Se li ha escapat una llàgrima
quan el nin cridava solet :
- Tinc por !!!
14 comentaris:
S'atacosten les pluges de tardor:
Nin no ploris no,
que faràs plorar
la lluna de Tot Sants,
i les llunes maques
no ploren a l'Octubre
no ploris lluna, no.
Plorem si de cas
pels qui ja no poden veure la lluna...
La lluna i el sol que mai no es podran trobar, la nit i el dia que no coincideixen mai.
Potser quan surti el sol encara trobarà alguna llàgrima de la lluna i la podrà assecar amb el seu caliu.
Janet
Quina poesia més dolça i bonica! Perdona si no t'escric tan sovint com voldria, la vida actual...Això no vol dir que no et llegeixi. Quan he de distribuïr el temps penso que és millor llegir el què escriviu que enviar-vos un missatge. Estic ben adormida encara...Bon dia!
Avui si que has sigut màgic! Potser aviat et robi aquests versos per a un podcast. Són realment conseguits.
No sabia això del red globber (??) però hauré d'esperar al juny? Explica-m'ho millor, sisplau. M'ha agradat això de la llàgrima entendrida de la lluna. Un petó.
Fada-- Lo del Red Globber. Ja no en trobaràs. Era un prèssec voluminòs. De mig kilo molts,però era una classe americ.de fa uns vint anys./ Ara no en fem de fruita. Ja et diré la que ara hi ha, per que aquí sent fa bastanta.Comença la cirera al maig, i continua ab el prèssec. Ara el del Juliol, finals és el més bó. Pensa que no és fantasia el que he descrit, si no realitat, però collit del arbre. Hi havia que en feia cent quilos, afaramots,i una verdor que quan incidia el sol et podies amagar per davall i a la fresca. En aquell temps les paredes es regaven a tessa o a manta( el mateix), s'omplia un pam d'aigua la parada i allí podies xapullejar com un nen amb un toll al carrer. Ara ha canviat molt.
En aquest bloc jo hi tinc un post
poesia i prèsseguers i prèssec.
historieta. Ja el buscaré. i et diré. Es fet d'enguany. Anton.
He pensat primer amb la Fada que està malaltona i ... un suquet de prèssec li aniria com un cordial.
Carles. Vos també poètic.I al quite. Que ens heu explicat lo del rebesavi que se las trae... Qualsevol dia ens sortiu amb una novel·la. Jo he aprofitat lo dels prèssecs de la mossa de Vila...-Anton.
Zel.- Aquestes fotos son de Laos, t'he hi has fixat. Aquesta Mariona, per les vacances se'n en va a conèixer mon amb voluntaris, no et pensis.Es una persona admirable, com tantes n'he hi ha en aquest reçé. Anton.
I en cada llàgrima
una il.lusió
Cercant un nou
somriure
una abraçada
o un petó!
Tu ets pura poesia!
Bona setmana Anton!
Janet.- Busquem la llum encara que estem a les fosques. Algun dia deurem veure que tot s'aclareix.La llum és com la realitat que surt a flote per més veritats que li barrin el pas. Anton.
ISA...He mirat la vida de la Duncan i t'he escrit deu o dotze línees.T'ho envio ho bé ho publico? Treu-te la son i si convé dos culleradetes de simpatia, vull dir de sucre i a trotar... Anton.
DOE .- He escoltat el podcast. Me'n he anat i ha m'ha seguit, tenia tard. Es xulo això, si fos o és la teva veu... Andando que és gerundio, que potser tens la Loto al tombar del cantó i si s'escapa... Si puc ja tornaré a escoltar-ho no tant frisós., Anton.
JOANA.- No mereixo tants elogis. jo dic que escric prosa versificada. O trenets com deia l'altre dia.El que si em fa content és que a les meves vellesses poder explicar-me a la meva manera com el Carles i com actors que hi som en eix escenari que t'aplaudeixin no per conmiseració si no per que també el que posem interesa. gràcies a tots.Anton.
Publica un comentari a l'entrada