Fotos del album Picasa de la amiga Mariona.
Paratge: Creu de Santos. Rasquera
-----------------
23 – 10 – 08.
Gotes de sang de la planta,
tiges resseques de patir fam.
Suren com bromall que s’espanta
Gotes de sang de la planta,
tiges resseques de patir fam.
Suren com bromall que s’espanta
quan el sol els crema amb foc real.
23- 10 08.No té coratge la muntanya escarpada
a beure’s la copa de vi novell.
El pi solitari és reservori de la fada
que li fa ombra. És paraigua al vent.
23 – 10 – 08.
El llangardaix vol superar pinassa
i entrar en forat que al pi ha fet picot.
La cua romandrà fora la casa
per espantar la serp que busca el lloc.
8 comentaris:
Poemes amb rima, quant de temps fa que no en faig i que no en veig!
Costa de trobar-los ja, crec que ja perd la màgia. Tot i així, l'has clavat.
M'ha agradat molt l'últim.
Espero que tinguis tanta salut com el violinista!
Jo acabaré com vaig començar. Els trenets ara no porten màquines de carbò. Feien xucuxucu deleitós. Jo seguiexo, o intento seguir el ritme i si pot res la rima. Com que jo hi gaudeixo... El meu violinista el que fa és no llençar la suor qun plega. Anton.
plantes i animals visiten els teus versos
...i no ens barallem.Es veu que m'estimen.Anton.
Poemes que expliquen un paisatge que reconec també com a meu, pins i olor d'herba, sequera i branques blincades, podria ser darrera del meu Montgrí...Petons, poeta!
El Montgrí em sona a sardana. Hi sento el flabiol i el tamborí. Abraçem-nos amb el contacte de les mans que ens explica nostres germandats acullides dins del cor. petons, educadora de nostra continuitat de vida. Anton,
Anton, no saps quin regal més meravellós m'acabes de fer! El pi on s'aixopluga la fada... Que bonic! I escrit el 23 d'octubre... que és el meu aniversari! I és que hi ha unes coincidències a la vida... Un petó de fada.
Una gràcia que ens ha fet el destí. Bones vibracions i una simbiosi sideral. Els cervells deuen preveure coses màgiques com l'estima a llarga distància. Felicitats doncs. Anton.
Publica un comentari a l'entrada