19 – 10 – 08
Per el resquill de porta oberta
Galze desclòs que deixa pas besllum
Ma fantasia té la ma alerta
Volent que neixi més el raig de llum
Mirada fixa i de desitjos plena
Centra son crit de dits i gest curull
I empeny la porta que al obrir emplena
De goig la vista, de constància d'ull.
Per el resquill de porta oberta
Galze desclòs que deixa pas besllum
Ma fantasia té la ma alerta
Volent que neixi més el raig de llum
Mirada fixa i de desitjos plena
Centra son crit de dits i gest curull
I empeny la porta que al obrir emplena
De goig la vista, de constància d'ull.
Extravagant ficció, és figura embogida
De ment somniadora que troba son fruit
I en la claror que em cega cobra vida
Una deesa que és resplendor dins fum.
Mirar ingràvid de blau de mar tranquil·la,
Groga opulència d’onatge regint segur ,
La bastida que l’aranya trena i fila
Com corona i vestimenta vesta d’or més pur.
Crida la boca veu i musicat petonatge
L’orella centra escolta en el futur.
La ma de seda sostrau sonor peregrinatge
Quan dits acullen en toc de plenitud.
De ment somniadora que troba son fruit
I en la claror que em cega cobra vida
Una deesa que és resplendor dins fum.
Mirar ingràvid de blau de mar tranquil·la,
Groga opulència d’onatge regint segur ,
La bastida que l’aranya trena i fila
Com corona i vestimenta vesta d’or més pur.
Crida la boca veu i musicat petonatge
L’orella centra escolta en el futur.
La ma de seda sostrau sonor peregrinatge
Quan dits acullen en toc de plenitud.
Tinc la visió suprema que m’envolta
Cremant, l’ardor borbolla en mi el tumult
I un garbeig de sensacions la llum en solta
Inundant-me en l’ambient que m’envaneix, difús.
Veig la deesa que s’apropa com flor blanca.
Veig la deesa que m’abraça en son pas nu.
Els sentiments i emocions han set palanca
Que, dins meu, vers ella s’han mogut .
Separats encara a la distant mirada
Descobreixo el jardí font que cercle acull
I el desig incontrolat llença veu airada
Atacant pujol on no deu causar enuig .
Al feliç encontre la passió es descentra
El toc de pells de seda és regalim curull
Fantasia i somnis a la realitat concentra
I els dos cossos es confonen com vi en el trull
El cuny ha atasconat la soca sense maça
L’encaix perfecte abraça l’afany en curs
Els dos mirars no entren dejuns a pròpia casa
Les dos boques uneixen llavis culminant el cup
.
La passió de la emoció primera
El sentiment de la carícia d’ulls
Ara es la joia d’il·lusió sencera
Que ha unit en comunió el bé difús.
Cremant, l’ardor borbolla en mi el tumult
I un garbeig de sensacions la llum en solta
Inundant-me en l’ambient que m’envaneix, difús.
Veig la deesa que s’apropa com flor blanca.
Veig la deesa que m’abraça en son pas nu.
Els sentiments i emocions han set palanca
Que, dins meu, vers ella s’han mogut .
Separats encara a la distant mirada
Descobreixo el jardí font que cercle acull
I el desig incontrolat llença veu airada
Atacant pujol on no deu causar enuig .
Al feliç encontre la passió es descentra
El toc de pells de seda és regalim curull
Fantasia i somnis a la realitat concentra
I els dos cossos es confonen com vi en el trull
El cuny ha atasconat la soca sense maça
L’encaix perfecte abraça l’afany en curs
Els dos mirars no entren dejuns a pròpia casa
Les dos boques uneixen llavis culminant el cup
.La passió de la emoció primera
El sentiment de la carícia d’ulls
Ara es la joia d’il·lusió sencera
Que ha unit en comunió el bé difús.
6 comentaris:
mirar només per un foradet de la porta pot despertar la nostra millor arma: l aimaginació
Teniu unes virtuts, entre d'altres,
la sensillesa i la síntesis.
No és estrany que accediu a premis de categoria quan el relat ha de ser molt concís,breu i explicatiu. Us felicito. Anton.
A mi em toquen les musses cada nit, i em desperto ple de brillants dorats al cos, i sé el que vull, i no oblido qui sóc. Gràcies a les musses, el tinc a ell.
Qui és que no té fantasies? Anton.
M'agrada com escrius i com descrius,
és cosa de joventut i matinades
serenes. Felicitats i força...
.....al canut.Joventut encara en queda a la capissola, i matinades, que devegades un es desperta i deixa el dormir per el pensar, coses que pasen... sovint. Anton
Publica un comentari a l'entrada