Els estornells, com les mosques rendeixen culte a la LLUM. és vital per a ells, com L'AIGUA, com....
En canvi els humans rendim culte al DINER.
Veiem sortir el sol i que ens banyi de llum daurada, que ens inundi
d'aigua per banyar-nos en el groc dels nostres desitjos de riquesa.
Sols pensem en nosaltres i per nosaltres...
Ac`parariem la LLUM i que fos nostra per fer DINER.
i que en faríem després de la llum si no la compressin
els estornells i les mosques?
El que passa ara...
Han tingut que tallar la LLUM del DINER
i han batejat sense dot una donzella esprimatxada:
la C R I S I S.
Clar, ho teníen ...tot !!!!
i feien el que volien, sense pensar en els demés.
per això...
per això...
SENYOR, SENYOR ... !!!!
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 5 -4 - 08
.............................................
Senyor, Senyor...,
Quan pugin les mosques de bon matí
a obrir-ne les cortines de ta cambra.
Quan encenguin el fort llumí
que tot el terral neguitós clama.
Quan s’estripi el vel transparent, fi
que es com un mar blau que empara.
Quan la lluminària tota sigui aquí...,
pregunta a les mosques si el coixí
de la terra és amb bonança,
i et diran que per qui baix
toquen tots el contrabaix
que omple d’horror greixós l’ànima.
Que els humans, els teus germans,
arrasen rius i mars, barrancs i muntanya.
Si no t’ho diuen to dic jo
que ho pateixo cada jorn
nit, matí, dia, tarda i vesprada.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 5 -4 - 08
.............................................
Senyor, Senyor...,
Quan pugin les mosques de bon matí
a obrir-ne les cortines de ta cambra.
Quan encenguin el fort llumí
que tot el terral neguitós clama.
Quan s’estripi el vel transparent, fi
que es com un mar blau que empara.
Quan la lluminària tota sigui aquí...,
pregunta a les mosques si el coixí
de la terra és amb bonança,
i et diran que per qui baix
toquen tots el contrabaix
que omple d’horror greixós l’ànima.
Que els humans, els teus germans,
arrasen rius i mars, barrancs i muntanya.
Si no t’ho diuen to dic jo
que ho pateixo cada jorn
nit, matí, dia, tarda i vesprada.
---------------continuarà demà.
7 comentaris:
Ja tinc ganes que continuii! Quina foto més preciosa: la llum, la pau que transmet...I l'aigua que transmuta totes les tristeses. Bon dimarts Anton!
per molta cridi que hi hagi no ens faltarà mai ni la llum ni les ganes d'escriure
Jesus.-Que bo sou amb mi.Que no tanquessim els ulls per que encara tenim coses que escriure.
Malka.- I ara que sentissis els estornells xillant. La llum, l'aigua, la vida,el cel i el so.
Els cinc dits dels deus.
Esperarem demà, a veure què ens porten els teus pensaments...
Sí que m'agrada la feina, Anton, molt, però fins en els nens es veu el consumisme que ens domina de ben petits, i costa, costa molt fer-se a la idea que el món ha canviat, i els valors, i...bé, en parlem demà!
Petons! Ànims amb els cantaires!
Una foto preciosa! :-)
Cada cop hi ha menys valors trobo a la societat i ja és ben trist ja...
Gràcies ZEL.- A Escorrialles hi quelcom dedicat a tu.
RITA.- no tinguis zel - valgui la redund. a tu et vaig possar fa dies un seguit de fotos teves amb un poema cada una.
A les dos, sols dir-vos, del que feu per mí que no afluixeu en la parla i en l'escriure nostre. Abans, fa molts d'anys els conceptes es trsnsmetien per la parla i gràcies a la memòria. Després... Ara és aixó. INTERNET.
Devegades és un sacrifici,per que el treball agota i no es te ganes, però les dones son les Agustines, les... ja sabeu que vull dir. El meu sermonet. Perdoneu. L'avi Anton.
S'ensorra el sistema. La conclusió: resulta que els més pobres i rucs dels Estats Units, que ara no paguen les hipoteques que els van fer els bancs per guanyar encara més diners, són els culpables que s'ensorrin les borses i que tanquin alguns dels bancs més importants del món.Enveja sana és el que deuen sentir els més pobres i rucs catalans quan veuen el poder i la influència dels pàries americans. Els pobres d'aquí no són capaços ni de fer saltar la banca de la partida de set i mig del bar Manolo.
Anton, jo només vull seguir els vostres versos, són una meravella.
Publica un comentari a l'entrada