continuació del post d'ahir 23 - 9 -08
Resen el seu rum, rum, inqusidor i unit...
Agrupemnos tots i demanem i ens seràn concedidesSenyor, Senyor...
Quan al migdia t’honorin les abelles brunzint,
servint-te amb patena d’or la bresca
- romerosa mel i cera fina - lluint
per que ta boca es clogui en sa menja.
Quan la taula allotgi copa i suau vi
que junt amb mel i pa fins l’àngel vell mastega.
Quan havent dinat vagis al llit
no dormis migdiada, tingues delera,
guaita al balcó que mira lluny del dit
posa en marxa ta infinita ciència
i baixa o envia l’arcàngel del teu crit
i parla serena...
i mana i ordres promou i seré condemna
Que ningú treballa per Tu,
Ni un de sol fa sa feina.
Tothom el profit a rebost seu s’endu
i no preguen i donen delmes, ningú hi pensa...
S’han tornat endurits, càustics, bruts,
no sembren blat, panís i cap d’ells rega
la flor i dallen la poncella,
perverteixen als menuts
o els tracten, si no fan el manat, com bèsties.
Quan al migdia t’honorin les abelles brunzint,
servint-te amb patena d’or la bresca
- romerosa mel i cera fina - lluint
per que ta boca es clogui en sa menja.
Quan la taula allotgi copa i suau vi
que junt amb mel i pa fins l’àngel vell mastega.
Quan havent dinat vagis al llit
no dormis migdiada, tingues delera,
guaita al balcó que mira lluny del dit
posa en marxa ta infinita ciència
i baixa o envia l’arcàngel del teu crit
i parla serena...
i mana i ordres promou i seré condemna
Que ningú treballa per Tu,
Ni un de sol fa sa feina.
Tothom el profit a rebost seu s’endu
i no preguen i donen delmes, ningú hi pensa...
S’han tornat endurits, càustics, bruts,
no sembren blat, panís i cap d’ells rega
la flor i dallen la poncella,
perverteixen als menuts
o els tracten, si no fan el manat, com bèsties.
Sortim del nostre forat,...
i oferim nostre polen - treball d'anys o de dies - a tots....Senyor, Senyor...
Quan ja es faci nit, i surtin els escarabats
dels taps que clouen els petits forats
que la llum donen les estrelles
i escampin llengües de celístia d’elles...
Quan arribin terra cobrin mantell blanc platejat
besant el desig de Tu a tes meravelles...
Quan beneeixi la claror la foscor de terra i mar
que no embraveixi i que cridi a rebat
per que tothom busqui perdó d’ulls i celles...
L’aigua dels rius d’amor s’ha assecat.
no hi ha concòrdia de bens ni pastorelles.
El llauraor ressec, terròs i estivat,
i el foc immoral arrasa els termes.
Tingueu pietat en la nit,
que s’escoli eix infinit,
que retorni la Pau a les eres
i que la voluntat ompli les llars
de llibres d’indulgències de vostres creences
i tot sigui com abans d’eixes tempestes
i que fe, esperança i caritat
regressin a poblar eixes terres.
--------------------
I que la LLUM del DINER no sigui patrimoni de cervells mesquins,
si no benefici de tots els sers.
Que la germandat torni
escampant la PAU i l'AMOR arreu sense privilegis.
1 comentari:
T'has quedat sol. No entren els pasarells, ni estornells, ni orenetes que ja marxen. J a tornaran tots i et beneiran.
Publica un comentari a l'entrada