Conjunt de floquets de neu damunt les flors, donarien el contacte suau, el regalim de papallona
insinuant acoplament. Les tijes aguantarien el resó de veus folrades
del fantasiós contacte.
Les fulles aplaurien amb fe el moment.
L'arbriu s'extremiria oint el musical solfeig de sospirs a plena llum.
I el cel baixaria son mirall per captar i captivar el moment.
El contacte ple de flor i neu era un deliri que no s'apaivagava amb el gel.
Per dins la flor escoltava el martiri del foc
que la tija pujava des de les arrels.
El bes extrem de fred i foc
inundava el jardí al ple.
--------------------
BES DE FRED I FOC.
BES DE FRED I FOC.
Escrit d'Antoni Fortuño Sas - 20 - 9 - 08.
-----------
La flonjor de la carn s’enduriria
Com nervi tens en esforç complagut sagrat.
La finor dels palpís, l’alè colrat junyit d’alegria,
Passaria com ploma blanca, mel a destall.
Com nervi tens en esforç complagut sagrat.
La finor dels palpís, l’alè colrat junyit d’alegria,
Passaria com ploma blanca, mel a destall.
Resort i ressò de pells unint ses rimes,
Parla dissolta, escorrialla d’anhel constant
Complauria els dos cossos, rialles primes,
Que sabien d’il·lusions i fantasies reals.
Parla dissolta, escorrialla d’anhel constant
Complauria els dos cossos, rialles primes,
Que sabien d’il·lusions i fantasies reals.
Núvols plujosos que boira fina porten
Suarien en dermis rosa embolcallant
Com tovalloles de brodats que es comporten
Generoses ànimes que es consolen i els plau.
Suarien en dermis rosa embolcallant
Com tovalloles de brodats que es comporten
Generoses ànimes que es consolen i els plau.
Environats en la suau finor aimada
Sabrien les mans resseguir-ne seu camí
I consol durien a carns com pulcre rosada
Que pell a pell en serven el bes exquisit.
Sabrien les mans resseguir-ne seu camí
I consol durien a carns com pulcre rosada
Que pell a pell en serven el bes exquisit.
----------------
----
----
7 comentaris:
Mestre, lamento no haver-vos trobat
abans, doncs jo hem sento com mig perdut dins de tanta jovenalla dels
quaranta i els cinquanta i tants anys. M'agrada el què escriviu i com
ho feu...pensava que era jo sol...!!
Us prometo seguir-vos i estar atent
a la teva poesia i opinió.Gràcies.
Amb la música també coincidim.
Gràcies per haver contactat i que ens entenguem. He buscat desseguida i no m'ha sortit vostre bloc. Deixeu-me l'adreça.L'avi Anton.
El meu blogg, és "el rocar de tiana"
Anton ara ha fet un any just, des que
el meu fill en Jordi va introduir-me
dins d'aquest mon i la veritat és que ho gaudeixo. Una trombosi va deixar-me dues coses La bona,és que
el cervell, de moment sembla que funciona La dolenta és que quasi bé
no puc caminar.
Prefereixo sens cap dubte la segona
el que hem fa viure és el pensar.
carlesdetiana@gmail.com
Caram Antoni, m'agraden tots els poemes, hi ha tant d'amor, i tanta vida i tanta saviesa...els anys ja ho tenen, això, per tant, com sempre dic, m'agrada fer-me gran i espero arribar als teus amb la teva empenta, ets tan benvingut a casa meva, com jo sé que ho sóc aquí, em sento honorada de les teves visites...
Abraçades sentides i fermes!
El temps s'ha de viure, no podem deixar escolar-lo per que si. aaaLa joventut d'avui heu tingut una cosa que nosaltres no varem assolir,els coneixements que teniu vosaltres, per que el treball era físic, i cansat un no pensa. Jo he pasat 40 anys sense pensar, anat darrera el diner. Un cop molt fort del que ens em varem sortir va fer que comencés a fer el que faig. Soc del PP. prosa i poesia, pinzell i pintura.
Que vols més que acabar la vida amb la felicitat que dona el fer la santa voluntat teva. Arribar a Int. ha sigut el summum. Abans ens llegien al poble 2/3 persones i no podies posar paraules enrevesades. Ara poso el que em ve al cap i tant em fa el que diguin. Si em volenllegir i comentar que ho fagin, si no, que no ho facin, jo no en visc d'això. Ara la satisfacció és que
vegis un comentari ben intencionat, i les visites pugin.
T'explicaria coses esgarrifoses i si no fos aquí no m'haurien pasat.
El primer, hi disfruto i en segon si altre disfruta amb el meu, beneit sigui. Jo gaudeixo llegint als altres, bons i no tant bons.
Els que siguin deuen fer el mateix. Escriure s'ha de sentir i voler fer-ho, crec que és el sentiment que va junt.Prou. L'avi Anton.
Caram!
Anava a comentar que aquests poemes (i la majoria dels que has escrit al bloc) m'havien arribat molt i que com es notava el contacte amb la natura, però quan he començat a llegir els comentaris que heu anat posant, he rebut una lliçó de vida meravellosa.
Moltíssimes felicitats i, endavant.
Janet
Mira Janet,en tot ha de predominar la voluntat de fer,la capacitat és altre cantar.I humilitat i molt amor propi. L'avi Anton
Publica un comentari a l'entrada