90.- Per molt que en gastem d’aire, sembla ser que no va per camí d’acabar-se. Sobretot sembla que té reserves en algun lloc, ja que no li sap greu de tant en tant de bufar com si n’hi sobrés.
Quan sigui escàs que pot venir el moment, ens el vendran com fan amb l’aigua i haurem de pagar-lo?
Quantes respirades fas per minut, ... mira ... tant per tant, fa tant... solta la mosca o aquí et quedes com la mosca morta... Au, a cotitzar que és de persones normals, xato.
91.- Quan un diu: Em faig pesat?-. Sembla ser que no cal que li portin la notícia confirmada per notari, ja sap ell que les orelles del pròxim ja no escolten encara que oeixen.
92.- Si un procura ser breu,... o, bé figurem-nos que no ho procura. És el temps que té un ritme.
------------------------------------------------
NOTA.- Avui l'he fet bona. El post d'Escorrialles l'he omplert amb el que reservava per Rebaixes. I després he tingut que compensar, fent-ho al revés. Perdoneu la molèstia.
6 comentaris:
L'aire no el cobren perque no saben com agafar-lo tot, que si no fos així, ja voldrien ells treure-li benefici ja...
Saps amic Doe que a Compostela envasaven fum del botafumeiro i el venien. No creus que podriem envasar el nostre alè - d'haver menjat all, si pot ser - i fer com aquests del fum, per que estem a la era del embassament i transvassament. Quansevol cosa per fer calerons davant la Crisi. Si no t'agrada, no hi pateixis.
Potser algù ja té la patent. Anton.
jo el que envasaria serien els records
Al que som ja de la quinta dels passats per tormentes i ventades ja sembla que ens varen posar una botelleta dins, no sé on, que de tant en tant es destapa... De vegades repetim,deu ser que això dels records son records i queden.
Gràcies de les vostres visites, Doe i Jesús, parlant de r. es veu que us en recordeu d'aquest que ja necessita crosses per seguir el vostre pas... Anton.
Diuen que hi ha una part del nostre cervell que és com un "disc dur" i és on tenim gravats els nostres records. És bo que surtin. I aquests et fan reflexionar moltes vegades de com hem esdevingut com a persones. Això si, crec que no hem d'obsesionar-nos, i mirar endavant, que sempre hi han coses per poder fer.
Una abraçada.
Marta he enviat lo Audrey Hepburn.
Que t'arribi bé. Gràcies pels teus comentaris. Anton.
Publica un comentari a l'entrada