NOTICIA FRESCA.-- 28 - 6 - 08 -- J.A. FORTUNYO ASSOLEIX EL PRIMER LLOC EN EL CAMPIONAT D'ESPANYA DE VETERANS DE LA SEVA CATEGORIA EN LA MODALITAT DE 4X100 M.LL. D'ATLETISME.
Ahir per la tarda a Gandia - (Alacant ) -junt amb altres tres companys seus, varen obtenir eixa fita per segon any consecutiu. Em raca no poder donar els noms dels altres tres guanyadors. He de felicitar-los, aixì com a les famílies respectives, clubs i pobles per l'èxit obtingut. Enhorabona. Anton.
4.- Conjunyits de pell,
conlligats de mans,
et creues de peus,
dones el pit,
el tens en el cor.
Ho veus amb els ulls,
el sents per la veu,
el toques amb els dits,
li parles i et sent,
li reconeixes l’olor....
..................................
Per que un està buit,
i ja no atén a res,
és que.................,
ningú mai li fa cas.
Ara, no veu al mirar
i no sent al sentir.
conlligats de mans,
et creues de peus,
dones el pit,
el tens en el cor.
Ho veus amb els ulls,
el sents per la veu,
el toques amb els dits,
li parles i et sent,
li reconeixes l’olor....
..................................
Per que un està buit,
i ja no atén a res,
és que.................,
ningú mai li fa cas.
Ara, no veu al mirar
i no sent al sentir.
1 comentari:
Hola, en primer lloc,felicitar-vos per guanyar el campionat de veterans,enhorabona. Ho dic des de la modèstia d'una persona que pràctica,junt amb 11 jubilats,cicleturisme sols pel plaer de gaudir d'un esport.
Ha estat per mi una sorpresa que una persona amb el nivell cultural que teniu,ho dic pels versos tant magnífics que teniu publicats en el vostre Blog, s'interessés per un vers meu.Gràcies.
M'atreveixo a deixar-vos un altre.
INQUIET AMB EL QUE SÓC
Del sol del meu viure, ja
no en sento tant l'escalfor,
marxant del perpetu horitzó
són records de la meva flor.
L'encís del treballador és festa.
Les carícies d'infantesa,tendresa.
Germanor valent i complidor,
l'afany de cada dia.
La soledat no és molèstia,
tinc descans a la mentalitat.
La senzillesa és la meva companyia
l'aprecio des de la infantesa.
Jo no sé qui sóc:
Bo o diable o Sant d'un racó.
Pensant no sé el meu destí!
Qui tinc que sàpiga tant?
M'explico la meva història,
vull viure amb la veritat.
Quants em lloen i la tinc per sofrir,
valent d'un somriure i amargat de plorar.
Josep Vilasís Fabré
Av. Pius,XII,43 Vic
Publica un comentari a l'entrada