17.- En meva cuina del pensamentintento ferrar l’ou
com si el tingués a ma.
No hem falta l’oli del desig.
La sal del gust saborós.
El foc de la inspiració.
La paella on omplir
l’acte important.
El plat, coberts i tovalló ...
Ho recerco...
Ara que ho tinc tot
encendré el fogó.
Qui sap si el que penso...
cuinar,
serà comestible.
Tot és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada