TRENETS 132

 A QUI OBEEIX EL D I N E R?

Desprès de l'esforç. la calma.

La tempesta arriba al fi,

la tempesta és desinfla i calla...

Desprès de la tarda, la nit

que et calmarà ton delit

el coixí que al cap s'ablana.

Quan el vent fa fort brogit,

també, també, un dia es cansa

i es posa al seu llit

fins que fuig,per fi, la recança.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-7-5-20

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

1 comentari

Comparteix

TRENET 131

 No callis

encara que estiguis en silenci

per que la teva quietud

parla més que l’esgarip que esborrona....

Però,...

quan sua el vent tenebrós

tanca la boca

que no t’entri a dins el sufragi,

ell pot rebentar-te,

i ja no valdrà el teu silenci.

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-29-4-14

11Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 8 persones més

5 comentaris

2 comparticions

Comparteix

 11.—11-1-21

Burda el gos perillós? Deixa’l que faci soroll.

Que ensenyi dents i es posi tens per l’atac.

Avisa que té quelcom que guardar

i s’esforça amb seves armes a prevenir...

Tenen el SI del seu poder en ells

com si fossin amos

i sols son com soldats, que pagats

amb àpats i carícia de l’ amo,

poc més poden cobrar...

El seu deure és complir en bordar.

DE RE BAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 11-1-21

 10.—10-1-21

Qui soc, em pregunto de vegades...

Una ploma d’ocell que vola ?

Un raig de llum que creua la nuvolada ?

Pedruscall de camí que em farà caure ?

Pluja que son gotam em relliscarà per la cara ?

Pols de panal o arena que el vent fa volar?

Flor d’arbriu que espera l’abella ?

Em pregunto de vegades, qui soc ?

DE REBAIXES 21-1-21

9Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 6 persones més

2 comparticions

Comparteix

 9.—9-1-21

Era sord per que no escoltava.

i, no hi patia, es lliurava de totes totes,

de simpatitzar en el que, noblement,

no li feia cap gràcia, assolir les veus

de l’enveja, hipocresia, supèrbia

que s’escampava per l’aire incessantment.

Ser o fer-se l‘orb li portava el benefici

de no anorrear a l’altre

que sempre s’esclamava a favor seu

no mirant a qui feia mal de veritat .

No en feia cas i rondava sonàmbul

per la serralada mirant les vertents.

DE REBAIXES 21.. ANTON.-T.E.- 9-1-21

 8.—8-1-21

Els dits descrivien una carícia immensa

Amb seu tacte arribava, en el toc, la alegria.

I el somriure a galta enrogia de satisfacció...

Desprès la veu exaltava seu poder comunicatiu,

Una nova bandera bandejava , al aire, fent adeptes.

DE REBAIXES 21.- ANTON.- T.E.- 8-1-21

13Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 10 persones més

 7.—7-4-21

A reflexionar...

On puc, on dec anar ?

Caminant o volant que no em cansi

el desig de camí i vol per arribar.

Quiet, assegut, jeu el pensar

i no gaudeix d’escenaris presents.

Pensa, si, reflexiona, medita...

però és hora de moure’ns

de saltar les barreres de la peresa

i endormiscats, potser, volar... !!

DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 7-1-21

12Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 9 persones més