A LA TERESA...Fa deu anys marxares al lluny de la nuvolada... Però sempre, aquí tenim l'enyor i l'estimança... anton.- 6-12-21

Fa 8 anys

Mostra els teus records

Actives

Antonio Fortuño Sas

28 novembre de 2013  · 

Compartit amb Públic

M'has il·luminat al capvespre

quan la claror escasseja

oh, lluna de la nit ,

has fet gegants dels arbres

que a les espones em miraven

com guardes que vetllen amb sigil

Era fosc el sender on el gos

transitava ensumant fulles i

peuades i pedres

i fins un mig ganyol escarransit

enllotava en matoll que bellugava

com si en son parlar que no entenc

volgués impregnar son esperit

He caminat,oh. lluna de la nit,

i em colraves de llum mon esperit...Anton

2Tu i Eva Jornet Artal

 OPI-NIO.-Seguiran el seu pas units...!!

El fullam impulsat pel vent no els separarà...

Abans els fa catifa d’entesa a peu tou...

...................................................................

Implementat en el terrabastall de veus

que no callen apretant dents i queixalada

escolto el neguit que portem tots plegats

per implantar els criteris que per cadascú

son plens de veritats que somniem contrastades.

La OPI-NIO , cosa pròpia i ara declarada

que abans era guardada zelosament com or,

i, avui, es fa sentir amb tota virulència,

no perd les regnes, tothom les vol a seva ma...

Ens despullem i ens enfortim en la despullada.

Hem guanyat un munt. Tothom vol dir...

Ningú intenta negar crucificar-se: - Ell ho sap tot...

De primera ma... i la seva veritat no es refusa...-.

Confesso que abans es callava... Cremava

la paraula i sols algun imbecilet proclamava

el que molts guardaven... Som que s’ha perdut la por.

Tenim el rebost ple... Clar, en el morter

s’hi posa alls, ceba,ou i oli i es xafa, es cola i s’escudella

per que tots tinguem OPI-NIO... També, també...

sabem que aquella es la nostra i la confessem

i la esbargim al vent ...Ara podem fumar tranquils...!!

No ens donem compte que ens han venut l’OPI...?

Ens han o ens hem convertit en profetes i sants

de miracles que com boles de neu fem rodar...

Quan serà que sortirà el sol veritable?

DE ARREPLEGABT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 4-12-14

1Antonio Fortuño Sas

 He escrit un llibre, no el llibre...

Què és un llibre ? Tapes i ventrall?

Paper reunit i manejable

on qui sap qui ha vesat pensaments ?

Unes mans l’han fullejat

desprès de que les tapes

li han picat la curiositat.

S’ha quedat amb el dit obrint

i la mirada conspícua entrant.

Ha contemplat les pàgines, obert el llibre,

com parades amb els granets de llavors...

Allí creixeran, floriran com sembrant...

Qui recollirà i portarà a l’era

per separar palla i grapissos del blat ?

Qui els grans útils els moldrà

i en farà pa saborós per la pervivència ?

Un llibre pot alimentar i fer viure.

He escrit un llibre, no el llibre...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 30-11-16

M'agrada

Comenta

 3-12-20.

Per molt que tingui ales i voli

sempre buscaré mon niu i ajoc.

Es concebut eixe criteri

en que el terral sempre serà en i amb mi.

Història, tradicions, llegendes

no les puc abandonar

i el terral on varen nàixer,

és ma llengua, pensament i sentiment

que encara que lluny en distància

no hi ha, instant, moment o temps

per deixar-lo a altres mans

que borrarien les premisses

que em manen, em disposen i m’estimen.

Em confesso fill d’eixa terra

i els meus ancestres ho varen treballar.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 3-12-20.

10Tu, Montserrat Masip Miró, Manoli Lleberia Catala i 7 persones més

 1 desembre de 2014

  · 

Compartit amb Públic

RUA

Va fent el compassat pas incongruent

el rellotge de busques fines...

Es burla de les ratlletes

i passa per damunt, les deixa a mig toc.

Un altre dia la loteria farà figa

isa continuïtat quedarà esbargida en la ratlla.

Quiet, aleshores, què serà

del seu temps que no avança ?

Papallona immòbil d’ales...

Bosc en foscúria estesa...

Callat el tic tac, cor mort...

A l’aldarull del compàs, ara cremat,

innocent enveja no li té la formiga

i qui sap si l’abegot vindrà a inquirir-lo :

- “Què fas que no avances ‘

El meu treball de canut de mel

me’l pares, l’incordi serà tempesta...

Les flors se’m queixen, no pol•linitzen...

Sigues gregari i mou-te.

Com pot seguir la disbauxa seguir

si tot ho pares ? Camina, temps “-.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 1-12-14

M'agrada

Comenta