30-11-20.

FOTO de FRANCINA D.A.

................................................

Obrien el llibre de la fosca

i llegirien l’intern de la ment.

En sorgirien lluernes de la closca

i sabríem collir mots diligents.

Esclats de joia la corrua cantaria

el desig de fer-ne llum viuria encès

i hom sabria que en la pedra s’hi escriuria

l’anhel d’un poble que camina al vent.

La gent ara somnia i somnia i somnia,

el Tormo el guarda, el vigila clement

i sap que porta bon camí en sa alegria

i que s’afanya i s’impulsa en lícit pensament.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 30-11-20

9Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 6 persones més

 Caminen eixalats,ja no volen,

no canten veus, ans tot alegria

i el corb negre llença les Os

esclafant-les en la singlada.

En el gran roc rebota el crit

que abans reietó mirava

sumit en l’escletxa

que deixa veure la dificultat.

La tarda es dissol

i no ensopega l’hora.

Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc

i el flaire gasós de la llum

caurà esboirant-se fent llampurnes ...

Dormen, ja les formigues

i el ressò dels sospirs

obre la finestra del llençol.

La nit farà escriure nous versos.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 29-11-14

14Tu, Montserrat Masip Miró, Manoli Lleberia Catala i 11 persones més

3 comentaris

3 comparticions

Comparteix

 Si arribo a vell...Què és ser vell ?

Tenir la pell arrugada

de tant riure o tant plorar,

de tant sentir el calor d’estiuada

o tocar el fred inhòspit del hivern,

de tant fer anar l’aixada

o de tantes caminades a peu ?

Costa anys i sacrifici, sobretot,

recollir arrugues a cara i mans...

Com les experiències que un ha passat

que ha de engolir fracassos i tensions,

i errors i superar-se sempre i sempre.

Que hi ha més moments difícils,

que zèfirs plaents que et deixin

caminar tranquil i amb serena joia.

Potser ja soc vell i no ho se.

Penso que a un li toca viure anys

i a altres, desgraciadament, no...

Res és segur en nostre camí

t la humilitat és millor que l’orgull.

Jo intento fer el curset

per arribar més lluny cada dia...

Que no sigui culpa meva

quedar callat per sempre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 26-11-16

18Tu, Montserrat Masip Miró, Manoli Lleberia Catala i 15 persones més

4 comentaris

2 comparticions

Comparteix

 24-11-20.- foto S.V.V.

Amb capa de seda marró teus ancestres et cobriren

per que teva passa pel bosc fos perennement senyalada

en eix bromall de fullaraca que com propi en series allotjat

Mes,com a mataparents un jorn de baralla et colliren

I un fart de fam se’t cruspí,mes no paí la menja anomenada

I com que al gnom li robà el mas que tenia mal guardat

el tip al lladre li regirà el ventram, i així quedà el mal nom quan l’inscriviren.

Tant bonic que et mostres i un triper et destrossà ta vida estimada

I per sempre ta bondat malmesa,ton nom al pou i amb renom depreciat.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 24-11-20.

5Tu, Montserrat Masip Miró, Josefina Olive i 2 persones més

1 comentari

Comparteix