PETIT HOMENATGE A CARMEL BIARNÉS.

Impulsor cultural de la Ribera d’Ebre,

des del seu pensament i sentiment en eixa corrent

hi buidà immens impuls. A ell, en el record, verso

aquest instant de joia de la celebració del

30 aniversari del Centre d’Estudis Ribera d’Ebre.

Ahir dia 22 -11-13 a Riba-roja d’Ebre tingué lloc

L’atorgament del XVI premi d’Assaig, premi Artur Bladé

I Desumvila

.......................

Quiet l’instant dins la barca

que, mil•lenària, resta corpresa

entre ramatges, canyes i tamarits.

Ve del lluny i ancorada, anul•lada

no fa profit a pesca pel que la crearen.

Des de l’espona roja el riu va quiet.

S’ha despertat del somni el Carmel.

Ha pensat reparar fustam de barca.

ell, que ve del temps ignot, somnia

en ressuscitar els queviures del pa i vi,

Blat i cep, llaura i esporga...

Vol seguir riu avall, camí de sirga, ruc de frares,

senders perduts on renovar còdols i criteris

i abocar entusiasmes nous, horitzons de llum.

Repararà la barca, somni de llargues nits

i rondarà amb la perxa prement l’aigua,

collint amb la ma el gust del líquid

que en els vorals encara es reguarda d’insults,

de riuades de pensaments destructors.

En el seu somni la veu ja com navega

contra la lluita del instant que del fosc retroba.

Quant de barcatge arreplega la barca...!!!

Setrill d’oli,catrana de vi, cistells,

pitxells de terrissa... ,caçuts, aixades,

dalla i fals,... Mil objectes mig perduts....!!

Ai, Carmel, no et falta ni el llibre per navegar.

DE REBAIXES 13.- 23-11-13.- ANTON.

................

Ahir per la nit, invitat per la regidoria de cultura de

la Torre de l'Espanyol vaig assistir als actes esmentats

9Tu, Montserrat Masip Miró, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

4 comentaris

3 comparticions

Comparteix

 171.- 21-11-19

He vist el foc que surt de tu...

Teu mirar cruspint-se l’aire.

He mirat la nuvolada

Com cercle solemne.

La bosquina espera seva alegria,

aquell gotim que refresca.

Jo penso en la font de rajolí

i amb el seti per rebre el ventijol.

La prunera vol donar-me seu fruit

dolç com la mel de bresca

I tu em mires i m’embolcalles

en núvol, bosquina, font, seti i ventijol

La prunera em deixa seva ombra

I allí obriré el llibre de tapa dura

I les formigues de ses pàgines

brullaran parles d’estima.

170.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.

2Tu i Lola Fernandez Vilaseca

 I escamparen ses ales

com rajos de llum immensa

iel seu caliu fou carícia

per l’arbriu que escoltava.

SI i NO digueren amb calma

i seu desig feu presència...

SI a l’Amor ...!!!

NO a la Guerra... !!!

Ens hi faria cas la prepotència ?

DE REBAIXES 13 .- 17- 11-13 .- ANTON

M'agrada

Comenta

 En el caminal discutien

dos caminants : Pedra o Roc

Ara, la Pedra s’enfrontava al Roc.

Si l’home rellisca i al ensopec cau

- cul o nassos ajupits de dolor –

i veu la guerra en la Pedra o en el Roc...

Prompte un carro circula, la roda batussa

i la Pedra o Roc surt disparada

i mata l’ocell que pregona la Pau.

Ha set la Pedra o el Roc que ha matat ?

I ara els tribunals desxifren, acusen,

discuteixen, s’avaloten i no conclouen

de raciocinar qui ha causat la Guerra

que ha sorgit d’on era la Pedra o el Roc

La rosella viva, pleneta de sang,

Com enarborant bandera

Dels qui no saben cedir ...

- Es igual Pedra que Roc, caram, fem les paus...

Avui és tenyirà de vermell

l’espiga groga de blat ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 21-11-14

M'agrada

Comenta

0

 Neda tranquil instant,

el costumari no s’esbotza

i la llum camina per les flors.

El cau de la rabosa és net

d’impertinències i d’improperis.

Callen els vents i sols queda tupit

l’alè de les paraules curtes, serenes.

en el vidres dels finestrals transparenten, lúcids

i els porticons que els barraven mirada,

ara resten en repòs com cortinatge

que l’ull que vol esbrinar aparta.

Les fulles del arbriu del carrer van caient

esperant el viatge que emprendran

quan aleni el gegant de sostingut peatge.

No pagaran. Se les enduran en revoltins

com idees que canvien constantment

la seva estructura de servir al be.

El foc interior del casal somnia en ser brasa

i son respir cull pinzell per seguir

pintant instants tranquils.

DE REBAIXES 13.- 20-11-13.- ANTON.

M'agrada

Comenta

 168.- 19-11-19

Viure... !!!

Fins al lluny el respir.

19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

1Antonio Fortuño Sas