171.- 21-11-19

He vist el foc que surt de tu...

Teu mirar cruspint-se l’aire.

He mirat la nuvolada

Com cercle solemne.

La bosquina espera seva alegria,

aquell gotim que refresca.

Jo penso en la font de rajolí

i amb el seti per rebre el ventijol.

La prunera vol donar-me seu fruit

dolç com la mel de bresca

I tu em mires i m’embolcalles

en núvol, bosquina, font, seti i ventijol

La prunera em deixa seva ombra

I allí obriré el llibre de tapa dura

I les formigues de ses pàgines

brullaran parles d’estima.

170.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.

2Tu i Lola Fernandez Vilaseca

 I escamparen ses ales

com rajos de llum immensa

iel seu caliu fou carícia

per l’arbriu que escoltava.

SI i NO digueren amb calma

i seu desig feu presència...

SI a l’Amor ...!!!

NO a la Guerra... !!!

Ens hi faria cas la prepotència ?

DE REBAIXES 13 .- 17- 11-13 .- ANTON

M'agrada

Comenta

 En el caminal discutien

dos caminants : Pedra o Roc

Ara, la Pedra s’enfrontava al Roc.

Si l’home rellisca i al ensopec cau

- cul o nassos ajupits de dolor –

i veu la guerra en la Pedra o en el Roc...

Prompte un carro circula, la roda batussa

i la Pedra o Roc surt disparada

i mata l’ocell que pregona la Pau.

Ha set la Pedra o el Roc que ha matat ?

I ara els tribunals desxifren, acusen,

discuteixen, s’avaloten i no conclouen

de raciocinar qui ha causat la Guerra

que ha sorgit d’on era la Pedra o el Roc

La rosella viva, pleneta de sang,

Com enarborant bandera

Dels qui no saben cedir ...

- Es igual Pedra que Roc, caram, fem les paus...

Avui és tenyirà de vermell

l’espiga groga de blat ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 21-11-14

M'agrada

Comenta

0

 Neda tranquil instant,

el costumari no s’esbotza

i la llum camina per les flors.

El cau de la rabosa és net

d’impertinències i d’improperis.

Callen els vents i sols queda tupit

l’alè de les paraules curtes, serenes.

en el vidres dels finestrals transparenten, lúcids

i els porticons que els barraven mirada,

ara resten en repòs com cortinatge

que l’ull que vol esbrinar aparta.

Les fulles del arbriu del carrer van caient

esperant el viatge que emprendran

quan aleni el gegant de sostingut peatge.

No pagaran. Se les enduran en revoltins

com idees que canvien constantment

la seva estructura de servir al be.

El foc interior del casal somnia en ser brasa

i son respir cull pinzell per seguir

pintant instants tranquils.

DE REBAIXES 13.- 20-11-13.- ANTON.

M'agrada

Comenta

 168.- 19-11-19

Viure... !!!

Fins al lluny el respir.

19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

1Antonio Fortuño Sas

 AUTISME

A vora del riu,

riu l’infant.

Callen tots

seva rialla.

Per què riu ara ?

I el seu xill clava

en l’esperit de tots

seva ànima.

Sentiu-lo com riu,

com clama

un lloc on ets Tu...!!!

Qui li nega ?

Parla...

DE REBAIXES 13.- 18-11-13.- ANTON.

1Antonio Fortuño Sas

 I entrant en el temple

es sentí transportat.

Aquelles voltes eren nuvolada

on el miracle de la distància

levitava el cos..

L’esperit pujava al bromall...

El cos es sostenia bellugadís

i la voluntat accedia

el camí de les voltes...

Transportat a altre espai

els finestrals s’obrien

donant un ventijol lluminós

que emborratxava de coloraina.

Vivia instants de majestuositat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-11-16

1Antonio Fortuño Sas