Vas marxar poc a poc

 23-7-21

Vas marxar poc a poc

com fulla que vola al vent suau

i li costa seguir el periple

de les que seguien al vent.

Se l’havia tret de seu davant

doncs, amb ell, no li trobava el profit,

Però ronser retornava al mateix lloc

i deia que tornava per parlar,

Parlar de què ?... I com si sempre

s’escoltessin,

es mostrà mut com campanar

sense campana ni badall.

Però el niu d’orenetes

esperava el bec ple dels pares

per omplir-se el ventre...

DE REBAIXES 21.- ANTON.- T.E.- 23-7-21

M'agrada

Comenta

Comparteix

EL CONTACTE ERA PRIMORDIAL...

 20-9-20

El contacte era primordial.

Abraçades i petons vivien al ple

quan era menut com un esquitx

i ja l’avia el tenia ensenyant-li

aquells fers que arrossegaria

en son respir la bava com mel

per sempre més,... fins no volia créixer.

Comprenia que aquell sa contacte

era la noblesa i estima fets realitat.

Sempre tindria aquell caliu

que el sostindria en la dificultat.

Es sentia privilegiat dins eix acte...

Seria vida per sempre en el record.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 20-9-20

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més

CREC QUE HI HA PERSONES...

 Crec que hi ha persones

que es queden enrere

si jo avanço el pas...

El meu trepig no clama

el xafar els drets dels altres

desconeguts, ignorats, amagats...

Desconeguts per no proclamats,

ignorats per desconeixement impropi,

amagats en la desfeta de la derrota

amb la por per reeixir al aire nou...

REEIXIR de les engrunes que permeten

els que escriviren la història

desprès de la victòria...

Com pollancs que reneixen

de soca viva, per molt somorta,

ha de esclatar de les ombres

i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13

1Antonio Fortuño Sas

RÒNIC EL FORROLL..

18-9-20

Rònic el forroll, amb esclat de sondroll revellit,

permetia obrir el finestral del habitacle.

S’apartaren les cortines, i la llum i frescor

els tenia venerant, al entrar elles, el covat lloc.

En la colga del llit l’ama s’apropiava de llençols

per que la llum potent no robés el desori

de carn i brodats que a ella la embellien.

Es veieren sols en el lloc i desperts

s’inquirien, reclamant-se, que la paraula

seria entrada a petons de dolça melodia .

-Tanca, fa fred. Vine, necessito teu caliu -.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 18-9-20.

1Antonio Fortuño Sas

 

ERA SORD PER QUE NO ESCOLTAVA...

 9.—9-1-21

Era sord per que no escoltava.

i, no hi patia, es lliurava de totes totes,

de simpatitzar en el que, noblement,

no li feia cap gràcia, assolir les veus

de l’enveja, hipocresia, supèrbia

que s’escampava per l’aire incessantment.

Ser o fer-se l‘orb li portava el benefici

de no anorrear a l’altre

que sempre s’exclamava a favor seu

no mirant a qui feia mal de veritat .

No en feia cas i rondava somnàmbul

per la serralada mirant les vertents.

DE REBAIXES 21.. ANTON.-T.E.- 9-1-21

............................

M'agrada

Comenta

Comparteix

JUANITO PERIQUET...

 16-9-20

Dins seva clepsa, va conèixer el gran llac.

- ideari que l’ensonyava fent camí de meditació -.

lloc on els lliris creixien ufanosos...

Volia fer camí creuant planúria i muntanya.

Li apareixia com un nou prat en el seu fer,

Clar, que res sura sense esforç, treball,

però com estimava eix moure, sentia l’alegria

prop, sempre com renovant-se ell mateix..

Avui encara en parla del llac i dels lliris

i content canta al·leluies amb satisfet alé.

Com ha de fer, si no, en seu acontentament,

si ell, dins sa clepsa va parir aquest bagatge de somnis.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 16-9-20.

-- Coneixieu a Juanito, Periquet... Va ser campió d'escacs de Reus... Un gran amic meu...Un dia el vaig pintar, ell no el va veure... em sap greu... anton.

11Tu, Dolors Fortuño Escoda, Pilar Jornet i 8 persones més