5......2 – 6 -09
EL PORRÓ
Ara arribaran del tros i ell espera
damunt ña taula ensenyorit
amb els dos brocs sense fal·lera
quiet com soldat, guardià de nit.
Ple de cordill negre per cosir boques
que xirritaran, allargant braç al cel,
gaudiran del gust calent, foc de soques,
brases que al ventre daran son compliment.
I aguarda amatent la jornalada
que voldrà tocar-li el coll buidant ventrall,
no pararà d’una ma a l’altra afamada
que el deixaran buit de suc sens reposar
