Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el meu fill. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el meu fill. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de març del 2010

QUAN EL CAMÍ TRILLAT... foto comunity de google

foto comunity de Google
26 -3 -10

Quan el camí

que teniem trillat
que sabíem el seu traç
creient, innocents,
que tot en bé seguia...
ens ha sorprés 
penya -segat
i el cel ha trontollat
en esvalot intens
i la dalla ha segat
el blat que verd creixia.
Com seguiré el camí,
pobre de mi
si he petdut 
la companyia
Quan difícil 
ara cada pas
Quan fa un instant
tot ben planer
ho tenia.

divendres, 26 de març del 2010

QUAN SE'N VA ... foto pròpia



26 - 3 - 10
Quan se'n va
de davant meu l’ocell
i esprinta en el cel blau
i es fa menut com mosca,
és com el meu pensament
que espaordit
assoleix l’infinit
i diminut es fa petit
fins que de cop
abraonant-se al meu si
esvelt i ben polit
retorna...
Ha fet son vol àgil
per trobar
quan ens han robat
amb la destral, d’un cop,
el que estimava i volia...
I ara retorna lleuger i buit
buscant-ne el record
que empremta va deixar
a cada pas
seient o caminant,
parlant o be callant
seguint sa fèrtil ruta
L’ocell retorna al niu
per acaronar-ne el caliu
que abans tenia...
i que el feia viure.
Sols troba el brot i flor
del cirerer volgut
que ell collia.

dijous, 25 de març del 2010

EN LA GRISOR DEL TEMPS... foto tere balañà



A la Tere, des de fa temps que li vaig collint fotos de les que mostra al seu blog. La vaig trobar en casa del Jesús Mª Tibau i ja, sequencialment, hi he anat posant trenets al seu curós producte.El seu poble el conec d'antuvi, quan jove hi anava per apropar-nos a Reus des del nostre poble del Priorat, després també ha set font de les mirades meves  tant al anar a la capital en cotxe o en tren.Gràcies, Tere... Anton. 
24 – 3 – 10
En la grisor del temps
Interiorment ell és contempla
com casa esdevinguda
a ineluctable enderroc.
A bocins seva ànima
li arrencaren pedra a pedra
i l’argamassa la desfeia
la pluja, vent i sol.
Un casalici fou...
Manava en el terrer
com castell de merlets
a mirar llunyania...
Son poder
arribava a buf de vent,
a clara mirada
de crit de pastor...
Avui li fallen forces...
Un dia el maleït instant
va portar maltempsada
I ara pedra i pedruscall
- gotes i sanglots de plor
criden en la soledat austera.

dimecres, 24 de març del 2010

ASSEGUT AL SETI D'ARBRE MORT... foto Montse Subirats

foto... he de ser sincer, no em vaig apuntar la procedència i ara no ho puc fercomstar Que em perdoni el seu meravellós autor
.La Montse m'ha fet saber en un coment, que la foto li perteneix, és seva, cosa que se m'havia descuidat com esmentava, ara rectifico amb molt de gust. Gr'acies Montse Anton.
...............
23 – 3 – 10
 Assegut al seti d’arbre mort,
els dits prets als ulls
consolant la llàgrima.
Els llavis muts,
no tenen ni volen paraula...
Eixut el cor.
La ment encapsada
en el neguit foll, boirós
que li nega llum a l’ànima...
Es consumeix
en el foc boig
de la torxa del dolor
que el té cruspit,
arrupit d’aigua gelada.
És un no res,
Ell que tenia dins seu
l’alegria i la flama de goig
de sentir-se acompanyat
en seva llarga vesprada,
se li ha fos l’aigua entre dits
quan empalava a boca
el glop de la felicitat
que per tots desitjava.
Calla, ara, assegut...
Vençut pel cru dolor...
Tindrà valor d’alçar la cara
I mirar al cel inclement
que li ha fet mala jugada ?

dimarts, 23 de març del 2010

L'ESTIMA ÉS COM UN ESTILET..........foto Manoli


foto de la seva esposa Manoli
Lluitant amb la canoa en les aigues del seu riu l'Ebre. Quin esport rebutjava? Cap. Els estimava tots. En el meandre de Flix amb els aparells cedits per el seu amic Raul Sabaté de la pròpia empresa Rogles.
.............
23 – 3 - 10
L’estima és com un estilet
Que sens clava dins el cor
I forrolla consol i alegria...
És un vessar d’inesborrable sentiment
Que omple els instants de vida...
...........
............

Que trista la soledat
quan un es sent sol...
i no troba el retorn a l’alegria
 per que li falta
el qui li establia

 el mirall del seu somriure...


Versaire que et commous,
vol d’ocell que no retorna
 per que el niu l’hi han follat
i sols la fredor de les canyes
 recorda el lloc de bells encontres, 
d’estimats moments...

Xapolleja pel riu
en l'eterna lluita
de l'home i l'aigua
Et feres fort i dur
inconscient que un buf de vent
pot fer naufragar la vida.
..............

dilluns, 22 de març del 2010

ENS CREIEM INDISPENSABLES ... foto pròpia de la Bruixeta

foto pròpia
La Bruixeta, dos pedres enormes, fan com mugró d'un pit,damunt  muntanyeta arrodonida que s'enlaira a ponent del terme.Mils d'any enrera tot era un basal d'aigua, fins que un dia algun cataclisme va obrir pas i va donar curs al riu que ara segueix davall seu,.. A mi m'he hi sura una llegenda que vaig plasmar en una cançó dedicada a La Torre de l'oli , nom per el que també se'l coneixia per la gran planada d'olivers milenaris que ara han donat pas a arbres fruiters.
---------

22 – 3 – 10
Ens creiem tant indispensables
Que treballem com si fos així,
I el mon rutlla amb altres motlles
Sols nosaltres ens necessitem
Per ser i per seguir...
Nostra vida...?
Preocupant-nos en futileses,
En crítiques inadequades,
En aspiracions de progrés ?
I quan ens mirem
En nostre gra de sorra
Ens esgarrifem...!!
Som tant poca cosa, tant poc valem...
Per què pensem
Que sense nosaltres
No es pot fer res ?
Què inútils som
SENSE NOSALTRES
NO ÉS POT FER RES... !!

dissabte, 20 de març del 2010

AGRESOLADA ENTRA LA LLUM ... foto de Joana - llum de dona

Un dia, fa molt de temps, la Joana va entrar al meu blog i em va deixar: Tornaré, ens llegim? - I aquesta premisa ens ha dut a comunicar-nos en innombrables moments. Jo hi trobo, quasi sempre, per no magnificar, un gust senyorial en els seus escrits.Un regust que t'invita a seguir i paladejar el que ofereix. Per mi, la tinc classificada com la SENYORA dels blogs que visito, mireu, us soc franc,em dona aquestas sensació. Ja no és sols la pamela que enmarca una cara en el seu logotip, sino el ressó del seus escrits quan els faig meus en la lectura. Li he collit aquesta finestra... Allà hi vaig possar un coment al mateix córrer per el seu lloc. Gràcies, Joana, pels bons instants que he pogut gaudir amb tu i l'ajuda que sempre m'has fet .Anton
20 – 3 – 10
Agresolada entra la llum.
Els barrots no clouen la distància
i l’habitacle s’omplena
de desig de vida perdurable,
TU erets receptacle
a tota llum pura i neta
i la coïes en teu intern
per retornar-la més polida
a l’exterior que espera.
Restes oberta de records
que noves llums faran seus
en un abastable seguir
en causes de Pau i Amor obertes.
Corre, llum, com ELL corria
netejant les impertinències. 
...........
17 – 3 – 10 –comment a Llum de dona
a la mateixa foto de finestra.
.........
Jo obriria la finestra
esclava d'una marca que barra
els seus ulls a la llum
que la circunda i la traspassa
Jo obriria la finestra
per mirar i veure
per copsar-hi vida
dins l'habitacle
que resta fosc.
Jo obriria la finestra
per que el destí
no clogui el seu temps
en la picardia de l'absència


dijous, 18 de març del 2010

TEULAT VELL ... foto J. Mª Tibau.


El Jesús Mª crec que és el primer que em va possar un comentari a Rebaixes per allà al juny-juliol de 2008. Des d'aleshores no hem parat de contactar en les diverses parceles esplèndides que ens ofereix en el seu blog UN RACÓ A DALT DEL MON. Tenim els dos coneccions en el seu poble natal i això ha fet un contacte més humà i tendre del que podria ser d'altra manera. Jo el veig com una persona molt implicada en tantes coses que m'esgrrifa com pot superar tant de treball, si que al costat té a la seva esposa que de segur li dóna algun o molts cops de ma, i ara amb el seu fill, l'esperonament és més encara. Jo diria que en la xarxa i fora d'ella té un lema : Comprar, Vendre i Donar, amb totes les variants que aquestes paraules puguin significar. Li agraeixo el bé que m'ha fet. Des d'el seu blog vaig començar a conèixer... Doe, Malka... i un seguit de blogaires que uns han desaparegut i altres estan aquí fent-ne de les seves com tots.
Jesús, un petonet pel teu fillet Marc... I gracies a la Maite i a tu. Anton
17 - 3 – 10
..........
Teulat vell.
Llibre de pàgines antigues
que llaures solcs de versos
mirant el cel de sol, pluja i vent.
Rústec t’alegres dins del temps,
vetust i hirsut entones cants
en la tardor de ton passat
esperant un clam seguir
d’hores que no maleeixes.
Voldria ser com tu
per aguantar les envestides
del destí cru i insatisfet
que no em té compassió
i passo del sol calent
a la pluja del plor
o al vent que vol esborrar
la nafra impresa en mon ser.
Teulat, llibre vell,
n’ets exemple inclement
d’un patir de desconsol
que el teu llibre em dicta
en el rugós carnatge
que, avui, com tu,
mon cor hi estreny ses ales

dimarts, 16 de març del 2010

FINS EL METALL REGALIMA PLOR .- foto montse subirats

Per si us ve de gust entrar en la WEB del meu fill en Josep Anton.

Fa temps que la tinc en bona estima aquesta fotógrafa que fa miracles. No sé com un dia la vaig trobar i des d'aleshores li he anat collint fotos diverses, esplèndides, sensacionals... quasi diria impossibles de que fossin veritat, però ho eren i jo hi anava col·locant els meus trenets, alguns amb encert, altres... però hi gaudia. Les més expressives gràcies . Avui fins el poema està inspirat en la seva obra... Quina benedicció de foto ! Gràcies pel que has fet i fas per mi. Anton.
......................

15 – 3 – 10 

Fins el metall regalima plor
en intens desconsol que esclavitza...
Però tu, escultura, ets aquí...,
d’ELL sols l’esperit avui transita.

Estic zelós de tu, metall plorós,
per que la meva estima
dins teu com mirall no s’eternitza
i em  deixa viu en son xuclar d’amor
al ser volgut que, a mi,
ara, em paralitza.

dilluns, 15 de març del 2010

QUE SIGUI PELS TEUS FILLS .. foto de l'Assumpta



Foto de l'Assumpta. Al Josep Anton li agradaria per que s'hi veu llibretes, bolis... materials que ell feia servir a dojo, per que sempre en en cap  mans i peus hi rondaven idees que havia de plasmar, sempre aquell paper amb una nota... un llibre tècnic o ... per pasar algun moment d'espera o de canvi de xip per no perdre ni un moment. Era el seu viure... sempre ocupat el cos o el cap... sense repós. Anton.
..................

Per reverenciar el que m'ha donat en la xarxa aquest matrimoni, l'Assumpta i el Josep Lluis, doncs, no sé com expresar-ho. Em va entrar com a seguidora i va desapareixer, després sabia els motius... en el seu blog no té les cares o llogos dels blogs, no.
Però després va tornar amb una notícia que em va possar la mell al llavi i espurnes als ulls que m'invadien de goig. Ella, parlava cada diumenge en la missa amb una senyora d'uns noranta anys, la sra. Avelina Briansò que a mi en ma joventut havia ensenyat els secrets de recitar poesia.
Son les dos coses més notòries, sobretot la última... Gràcies Assumpta. gràcies Josep Lluís.
..................  

15 – 3 – 10
Que sigui pels teus fills
en meus ulls, teva mirada.
Que teva suau paraula
esclati en meva veu
Que els miris i els parlis
corrent teva gambada
Obrint els núvols tous,
obrint el Sol per ells.
Que sàpiguen quan els estimes
i estimaves,
que sàpiguen que tot tu...
erets  i seràs per ells.
El teu Amor baixi sempre a mans plenes
i els inundi de la Pau que vas voler.
I també la teva esposa 
que avui  amb desconsol plora,
sàpiga que us sobreixia
vostre Amor immens-

dissabte, 13 de març del 2010

A RECER DELS AVIS VELLS

La foto és de la ZEL de seu blog ARA MATEIX.
He tingut un llarg cami amb ella... És molt autèntica i vull deixar-hi la meva marca expressant-li el meu agraiment al que ha fet per mi i al que he après d'ella. Es com el foc que crema, però no consumeix, no destrueix.
------
Quan miro als nostres dos nets, Aina i Pau, fills de Manoli i Josep Anton em salta amb força a la vista una circumstància que es dóna en el seu neixer. En poques hores de diferència varen venir a la vida el mateix dia i mes, solament espaiats per l'any d'arribada que fa que la edat sigui diferent.

12 – 3 – 10 
A recer dels avis vells
Jugaran teus fills dilectes,
Gronxant ses dubtes
I estrenant cants nous.
Seran continuadors
De tasques per tu empreses
I al faldar de ton record
Creixeran com mel d’abelles
Plenets de la dolçor de Pau.
Tu els veuràs
I beneiràs ses fites
Donant el vist i plau
Als arbres nobles que plantares.

divendres, 12 de març del 2010

CAMINAVEM JUNTS PEL PLA...

Avui la foto és de - l'assumpta - persona amb la que també ens uneix una amistat de temps .
m'hwe propossat donar les gràcies a tots els que més o menys conec. Avui i sempre esteu i estareu en mi.
12 – 3 – 10
Caminàvem junts pel pla...
Tu davant, no t’importava.
Amb els teus neguits i presses
- puntualitat de bogeria ,
cada instant té seva fita
Te’n anaves a acomplir
El pacte del diner.
Jo em quedava satisfet.
- Ja en tindré cura,
ves tranquil, ho arreglo jo -.
I així un dia i altre dia
Com si fóssim un sol cos.
Avui el penya-segat ens separa,
Però l’estima ens segueix
Cantant nostra cançó.
- No pateixis, fill,
En tenim cura tots -.

dimecres, 10 de març del 2010

TOT HO VA ASSOLIR. DOS VEGADES ALS CAMPIONATS DEL MON DE VETERANS.


La seva WEB - SOM-HI 
http://webfacil.tinet.cat/jafe

Per fer les fotos dels primer llibre, la seva després esposa Manoli al estadi de Montjuic
Una colla d'lumnes seus dels col·legis on impartia treball i experiències, foren seleccionats voluntàriament per poder possar els exemples en les pâgines del primer llibre escrit conjuntment amb el seu íntim amic Raúl Sabaté també alumne seu.


Vestint la camisseta del Reus Deportiu... Allí amb Cornet i d'altres és feu conèixer en el medi que a ell l'il·lusionava, la competició per a si mateix vèncer-se

Competint. 
Amb la seva selecció, la CATALANA
Baix no sé el club que era. Després del Reus, va estar en el Gimnàtic de Tarragona, el Tarraco
I ara, en l'Ascó, des de que sent cofundador tenien ja pista d'atletisme,






L'estiu del 2009 va anar junt amb tota la família - Manoli, esposa i els fills Aina i Pau a Finlàndia als campionats del mon de veterans per competir en la seva categoria i defensant la Sel·lecció Catalana
Com que tot el que escrit és de record, no puc posar dates i massa detalls del fet.
Em deia ahir la Manoli que ell volia que la federació li facilités el xandal oficial... i fins que ho va assolir no va parar. Ell volia presentar-se amb tots els ats i uts defensant els interessos - malmessos en molts camps - de la terra Catalana
Anys abans va anar amb la família a San Sebastiá - Pais vasc al campionats del mon veterans.

--------------------------
-------------------
10 - 3 - 10
EL CRIT DE LA MARE

La mare plena de dol
Resa des d’antuvi...
Les denes del rosari
Son pedres clavades als dits
Que rosseguen
Els sentiments ferits.

Resa que resa que resa
Sense fruit evident...
I en un crit sense veu
D’esglai
Que al cel llença...
- Fins al meu déu dec fer fàstic...
Ni m’escolta, ni em sent,
Ni em compren...!!!
----





dimarts, 9 de març del 2010

VA LLUITAR PER SER FELIÇ


La seva WEB - SOM-HI 
http://webfacil.tinet.cat/jafe
..........
Les fotos son fetes per la seva esposa Manoli Lleberia.
.....................
Va lluitar per ser feliç
i ho va ser
Va assolir ses fites
mil vegades.
Va triomfar en ell mateix
sense orgull
I va unir-se al triomf
d’altres. 



........................................
.........................
EL MEU  CAMÍ
...........
El meu pas feixuc
camina per l’Instant
que davant meu s’allargassa
com serpent que es mou
per l’endorrial
que tinc que assolir
sense cap gana.
No puc canviar l’Instant
serà etern per mi
i sense calma.
.......
El túnel és llarg
la meva torxa dèbil,
La llum inconstant
que l’Instant
- ombra en el meu futur -
 plantifica davant
com muralla.



dilluns, 8 de març del 2010

DOS GRANS AMICS.




Paraules del seu gran i intim amic en Raúl Sabaté en l'acte d'enterrament.

Josep Anton vivia tant intensament que sembla que tot allò que feia responia a un principi . LA VIDA ESTÀ PER VIURE-LA

Sembla que res no era casual en la vida de Josep Anton, fins i tot s’enorgullia d’haver nascut un 11 d setembre i sembla que així podia lluitar amb més força per la Terra que tant ha estimat, concretant-me, deia ell, la Terra que v de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ja que ell, independentment de l’entorn, tenia les coses clares.

Segur que tots els que som aquí avui, coincidim en que Josep Anton s’ha fet estimar. Ha estat entranyable i per molts dels que som aquí una referència en molts aspectes de la vida.

Ahir, parlant amb un bo amic, vaig concloure que el carisma de Josep Anton, rau en que conjugava amb una sola persona a un savi i  un xiquet. De 45 anys, però un xiquet.

D’aquest xiquet tenia la frescor de l’acudit en una resposta o en una idea o era un xiquet quan sabia preguntar-se el per què de les coses.

De savi tenia l’impressionant capacitat de lluita: d’ell he après  que si caus 7 vegades, te’n has d’aixecar 8.

Ell volia córrer, però no pas maratons ni cap prova de resistència: ell volia córrer al 100%, al màxim. I fer atletisme de velocitat als anys 80 era propi d’avançats al seu temps, però això no va ser obstacle i tampoc no ho va ser no tenir cap pista d’atletisme a la vora, ni entrenador. El club més proper a més d’una hora de cotxe... de fet, el grupet d’entreno se’l va fer ell tot sol enganyant-nos a uns quants. Tampoc un infortunat accident de moto el va apartar de la seva pa passió i de fet, ha arribat als 45 anys seguint en l’esport de competició.

Del xiquet tenia la sana capacitat de fixar-se en els detalls. Els qui el coneixem bé sabem com era d’insistent fins aconseguir aquell detall, el que a nosaltres potser ens havia passat per alt. Diuen que ser feliç és justament això, apreciar les petites coses que tens. És per això que, que simplement parlant una mica amb ell ja ens feia sentir feliços. Només calia conèixer-lo en aquest sentit amb la Manoli i els seus fills Aina i Pau.

La seva part de savi es reflectia per la seva clarividència i CONSTÀNCIA...
Un dia em va dir: - Te n’has fixat que no hi ha cap llibre d’atletisme escrit n català?
Varem estar més d’un any i mig per treure’l a la llum i 3 anys més per el segon llibre. I estic molt orgullós de poder dir ar que em va encantar que, los dos junts,... pràcticament hi perdéssim  quartos. Ho varem fer per que creiem que era bo.

També en lo treball ha aconseguit dissenyar-se una manera de viure basada en la gimnàstica de manteniment, el ioga, la preparació física, l’atletisme i els esports que diferia molt de la tradició familiar. Sense renuncia gens a aquest tradició va poder viure fent allò que li agradava, que la gent es bellugués !! Heu de saber que de jovenet, ja va ser premonitori que es guanyés els primers duros apostant qui corria més en 40 metres, si ell a peu o un amic en mobilete.

Mai t’ho he dit, Josep Anton, però et considero un dels millors atletes del mon. Per aquesta consideració no calen pas títols, ni marques mínimes ni medalles. Simplement els teus valors i actituds son els que t’ho fan ser. I en la mesura que aquests valors i actituds els sapiguem fer nostres...TU SEGUIRÀS AMB NOSALTRES PER SEMPRE MÉS
----------





diumenge, 7 de març del 2010

NO ESTEM SOLS, TENIM ELS SEUS AMICS.

Ta senzillesa va fer amics
que seguiran els teus consells.

Tindràs ta Terra per abric...
Ton cant serà d'ocells !!!
                         
                            A.F.S.
Les meves filles Manoli i Dolors m'eperonaren a escriure quelcom per el recordatori.
No sabeu el difícil que és possar paraules quan el cap està embotat per el dolor que et paralitza i sols esclata en plor.
....................
Les vostres mans
m'han portat sàvia d'afecte,
els vostres ulls
m'inundàven de consol
Vostra presència amiga
em deia,
NO ESTAS SOL !!!

Com jo sentiu la pèrdua
de un físic que era L'AMIC VOSTRE...,
però l'esperit SEU
vola per damunt nostre
per la seva tasca seguir. 
...............
Quan ho tingui posaré el parlament fet per RAUL en l'acte d'enterrament
davant la gran cita dels SEUS AMICS.
.............
Aneu a DES D'ON NEIXEN TOTS ELS SOMNIS.
també EL PES DE LA PARAULA.
PLANETA CLAUDIA... l'enllaç en la barra lateral.

dijous, 25 de febrer del 2010

LLIGADA VA MEVA MA......els meus trenets.

25 – 2 - 10
Lligada va meva ma
A la cua del ruc propi,
Pugem feixucs
Poc a poc la pujada.
Un animalet valent
Que porta una vella sàrria
I en el cornalons...
Plenets, plenets d’esperança
Còdols i tetlles
Del camí pedregós
Dels peus i potes s’aparten
I olivers, ceps i ametllers
Seves rames aplanen
I li diuen al meu ruc :
No perdis mai el que dus
Al cornaló de la sàrria

dimarts, 23 de febrer del 2010

DUPTA, TÉ EL DUBTE...... poemes de l'Instant..

Dubta,
té el dubte
de seguir avant.
Té la brújola
sense nord.
No sap si riure feliç,
o plorar angoixat.....
Sap on és?
..........
Veu una paloma blanca
i una altra i una altra
les sent ajocades
damunt seu.
I se li esborra el dubte
Té un munt d'amics...!!!!
Sap on és.

dissabte, 20 de febrer del 2010

TANCO LA MA.... de poemes de l'Instant.

20 – 2 – 10
 Tanco la ma
i queda pret en el puny
l’Instant.
Em diu que ja puc obrir
que ell ja no hi és,
que ja ha marxat.

I no tinc coratge
d’obrir i veure
el record que ha deixat.

divendres, 19 de febrer del 2010

QUAN NO SE'NS DÓNA............. poemes d'Instants

19 – 2 – 10
Quan no se’ns dóna
el que volem,
Fins... reneguem
de l’Instant.
I ell, solament,
s’hi troba en el lloc,
notari de temps
certifica l’acte
i desapareix...