ELS DOS ARBRES... BOLI RÀPIT

17 -1 -12

Els dos arbres seguirien creixent

i llençant arrel , ramatge i fulla.

Retornaria a trillar-se el camí 

i en el camp grogueixaria el blat.

L'horitzó calmaria sa fam de tempesta

i arrelaria fins als núvolsla bonesa

deixant que el sol calentegi

i plogui amb tendresa quan calgui.

Retornaria la Vida

per molt que faltés part de Vida.

CAMP DE ROSELLES... boli ràpit pintat

17 - 1 -12

En el camp de roselles hi viu la sang..

Mocadorets fins a l'aire volant.

Rere pugen les poncelles mirant

l'estessa de germanes que obriran

el capell de fina seda i viuran

mirant el cel i la terra

amb sang d'Amor i Pau.

ARRACONAT... BOLI RÀPIT

15 – 1 - 12

Arraconat en seu improvisat carxau

cantaria seves dites a tot el ramatge...

La resposta, el vent movent la casa

i prodigant arreu el seu inútil cant.

No albira sa companya per la cleda,

on serà que no contesta al crit amant ?

TRES VELES... boli ràpit

14 – 1 – 12

Tres veles al record s’inflamen,

perenne lluita que crema...

No les venç el temps o distància.

Camina l’afany que fitaven

seient al balcó de la espera.

Cremen vostres llances

deixant al pas

la mel de les abelles.

..............

14 – 1 – 12

...i escoltarà el cant de la lluna

la preciosa veu de la nit

que sospira els eterns somnis

qn el terrat que fou son niu.

...i consolarà sa imperiosa cuita

mirant tronc i ramatge d’arbre viu,

la parra que sabia d’abraçades

i el brendolat peuant a l’infinit.
------------------

Open publication - Free publishing - More festamajor

GIRASOLS... boli ràpit pintat

14 - 1 - 12

... i giraren envers la llum.

......

L'agraiment es veu en ses cares llustroses

mirant el seu ull intern el fons de la claror.

Vivíen per al altres amb finesa

donant sense esperar compensació.

.....

No tenien por de dir la veritat sempre

encara que els perjudiqués mínimament.

Eren flors i fruit nascuts per que d'altres

assolisin perfecció en seu intern,

......

La realitat pot ser molt crua

fins que, per donar-te,

d'hagin de circumscidar el tall

que t'ajunta a la planta

di qui s'en reb l'existència...

Aleshores, en dos llocs s'habita

triunfant de la sega

que et destrossa i et separa.

......

En el cistell nou

donaran el seu profit....

Per això nasqueren

per servir...

Open publication - Free publishing - More festamajor

REFLEXES....boli ràpit pintat

13- 1 - 12

Eren tant iguals que l'aigua els confonia

i els reflexava en son intern

intaurant-hi nova vida.

El sol calent els ajudava

en son periple d'existència

i enllumenava el mirall que els revivia.

Quadre pintat de la natura

en l'eternitat seguiria

escampant el seu alè suau: 

bosc en l'aigua,

immensa abraçada hi viuria.
................

Open publication - Free publishing - More festamajor

BARCA I OCELL PARATS... BOLI RÀPIT

........................

12 - 1 - 12

En els dos tapuixets barca i ocell estan parats, Què esperen a moure's?

El primer, potser, vol la joia de l'arribada de la parella que lluny s'obira,

l'altra qui sap si el barquer espera la nit per travessar la badia per 

trobar-se amb sa estimada ?

COM DOS COSSOS... boli ràpit pintat

11 - 1 - 12

Com dos cossos plens d'amor,

copes plenetes de perfum...

Seguiràn la seva ruta d'or

escampant arreu la seva llum.

EL CÈRVOL... boli ràpit pintat

El cèrvol ha perdut el nort ?

Li falta s'ha conpanya?

Del bosc com se'n sortirà?

Tot crema en sa vida...

I no veu el recó

on seu habitat tenia,

resguardat de vent i foc...,

tot quan per ell existia.

08 gener, 2012

……………

Volem marxar de nosaltres

i ens donem compte del retorn

quan no calia ofegar-nos

en el misteri de la fugida...

Perquè volem ser lluny de nostre Jo

si és inqüestionable que és impossible?

Fugir de nosaltres pot ser un desastre.

.............. Anton

...............

Coment entrat en el blog de la .

Carmede col·lecció de  moments

8 de gener de 2012 12:53

PLACIDA LA VEU... boli ràpit pintat

8 - 1 - 12

Plàcida la veu calla,

el ventijol ajoca efluvis.

calma en el prat verd 

i la tanca priva l'entrada

als deliris del temps.

Com sap la natura verge

quant necessiten els sentiments...!!

Allí, la llum prospera viva

deixant enrere les maltempsades

que, traidores, la volgueren desfer.

DINS DEL SOROLL... BOLI RÀPIT PINTANT.

Un comentari entrat en el blog de Pilar aquí amb el tapuixet propi

.................

Dins del soroll aniua el meu silenci.

per que m'emmiralla el ulls?

No puc destruir els esculls

que pugen pel carrer de la vida.

La prestatgeria plena de llibres

oberts a tant de crit i sondroll

volen captar l'atenció marcida...

I jo callo i miro en l'aigua tèrbola

el neguit que vol embolcallar-me.

Opto pel silenci per comprendre

com tot, tot vol anorrear-me

i fer-me seu amb seus criteris...

Aixì, com puc trobar el meu mirall

que sempre em va regalar joia ?

Sortiré d'aquesta biblioteca

on no hi ha llibres per mi

i buscaré aquell recó dilecte

on hi trobo amoroses persones.

.................. Anton.

08 gener, 2012
.....Ho ha dit la Pilar .......
..Dins del soroll,

segueixo la sendera del silenci.

Un mar d'aigües manses

on es multiplica

el meu reflex,

que també calla.

El gerd amagatall

em fa reviure.

8 de gener de 2012 19:10

SER LLIURE ... boli ràpit pintat

6 – 1 – 12

Per on els ángels revolen

voldria jo caminar…

Que l’esperit cavalqui

amb els núvols

i es perdi en el mirall

de les menudes gotes d’aigua

que baixaran a la terra

per amors fertilitzar.

Comfondrem amb el vent

que sa veu arreu em porti

visitant arbres com fan ocells

que ajoquen on els plau…

Ser-ne lliure,

Lliure de tot fang.
...........
La Carme ha dit

Ser lliure de tot fang,

que l'esperit s'eixampli.

I que ens porti el vent

fins al cel més clar.

I volar més lluny

d'on es pot caminar.

I trobar endins de tot

en la solitud de l'ànima

la més gran companyia.

7 de gener de 2012 11:5

L'INNOCÈNCIA PORTA AMOR I PAU... boli ràpit pintat

5 – 1 – 12

Avui, les il·lusions de tots volaven

com ocells dilecte, estimats.

Ho has vist NOIA la innocència

que portava a cara i cor teu PAU?

I, els altres, en TU ens culivavem

Preguntant-te ,ON ETS ?

Per què has marxat ?

I hem vist el teu lloc buit

ple del nostre immens neguit...

Aleshores, el teu esperit

ens dava com sempre AMOR I PAU.

Era el teu lema compartit

que com ocells volarà sempre

caminant al nostre pas.

A DALT DEL CIM.... boli ràpit pintat

5 – 1 – 12

A dalt del cim del bosc pelat,

fent de campanar besant núvol

l’arbre acostumat a tirar amunt

es fa vigilant serè de l’altura.

És un pensament concret,

és una agulla que penetra,

és una avançada, dura acció,

és romandre al sondroll de tempesta.

Ha enrobustit les rames amb la lluita,

embats de ventada i plor immens de pluja

i segueix sent far, guia protegint-ne

i no es cansa, ni defalleix ...

Des de néixer

sap que el patir és son deure

i seguirà en el govern,

tossut,

batalla no vol perdre.

EN UN ESPAI FLORIT DE LLUM.... boli ràpit pintat.

3 -1- 12

En un espai florit de llum

l’aigua calma n’és la vida

que reflexa un cel d’idees.

Volguts ocells que porteu noves,

ajoqueu en l’arbriu que calla

i aspira el vostre gorgueix d’alegria.

Arremolinats en vostres cuites

llenceu el crit que desperti

en l’horitzó la llum aurifica,

cúmul en nova etapa, en nova vida

i ajudeu a l’aigua que, quieta, sospira.

LA ROSA DEL TEU PETÓ.... BOLI RÀPIT PINTAT

Estavam sense Internet des de el dia 1 -1 12  al vespre.,Alguna averia important i encara que ens hem escarrassat en tot el que hem pogut, fins ara no ens han dit que la reparació ja era efectiva i he pensat en possar el que tenia preparat per ahir. Anton.

2 – 1 -12

La rosa del teu petó

era a la terra groga...

Era l’or del tresor

de l’alè de ta boca.

Intens degotall de fulles,

pètals fins, dits de carícia,

prets en la ma dilecta

que dóna la sang nua

per un etern viure.

..............

2 – 1 – 12

Férem el camí nou, nostrat.

L’erm quedà fet jardí.

I l’arbre potent de l’amor

cantava al vent son ramatge

la cançó del contacte

-braços que donen coval –

en la mel·líflua veu de les flors

NOU ANY, NOVA ETAPA, NOVA VIDA.... BOLI RÀPIT

1 – 1 – 12

Comencem nou any,

seguici de dies...

La creu també roda

i rodant fa cercle de vida.

No vol ser quatre braços separats,

vol ser abraç intens,

-caliu agermanat -,

centrifugant l’estima.

............

1 – 1 – 12

Junts hem caminat

i ara te m’apartes ?

Erets com les flors,

donen perfum i fruit

sense pensar en elles.

I es que, ens adonem

del que donem?

El goig de donar

envaía teva sang

i donaves i donaves

i mai teu or predeies

.............

1 – 1 – 12

Teus fets autèntics,

ben marcats,

han quedat aquí

com arbre que creix

en precipici...

Fets i records intangibles

aguanten ferms en el lloc...

La intempèrie, vent de crit,

no els acoltella.

El tovanc clama i l’estira,

impertèrrits aguanten,

Aquí tenen perenne vida. 

EN EL PORTAL DEL NOU ANY US DESITJO L'ALEGRIA.... aquarel·la de l'Anton.

ANIUEU EN LA PLATJA DE L'ALEGRIA. US DESITJO UN FINAL D'ANY COM CAL I UN COMENÇAMENT PLE DE PROPOSITS D'AMOR I PAU...

DEIXEU-ME MIRAR COM NEIX UN NOU DIA... Que els bons records m'uneixin  i em retornin vida.Anton

30 – 12 – 11

Entrellaçats els dits

nostre camí seguíem

saltant

els tolls i clots i pedruscall

que als peus venien.

Els braços s’abraçaven

fort, junts a pit s’unien

quan barrancs de tristesa

-sots inhumans -

en el sender sorgien.

Però brincaven de goig

en l’alegria...

Falda al aire fresc volant

com ocells en el cel,

cabell que ressuscita...

I la rialla al fons, distesa...

DEL MAL SE’N FOTIA

ENCESA LA LLUM ... BOLI RÀPIT

29 – 12 – 11

Encesa la llum de l’ànima

parlo sol com desauciat

que busca la sortida

en la finestra del record.

Arreu camina el bromall

que els ulls no percebeixen,

però la ment activa

hi destria com temps d’abans.

Les mans i llavis no contacten

amb la deesa de pell espirituosa.

Dins del record que parla,

el pensament camina i camina

resseguint el melós sender

on AHIR junts vivíem.

.............

Per més neu que et cobreixi

sempre donaràs el teu perfum.

Erem com reflexe de llac...

Mirall  que fidel dibuixa.

Aparellament d'aigua i terra

Carn i esperit junts en el viure,

arbre potent que creixia

agermanat sense esquerda.

BUSCANT LA TEVA PEUADA... BOLI RÀPIT

28 – 12 – 11

Buscant la teva peuada

perdo les fulles dels dies.

Elles volen apalomades

sense trobar repòs digne.

La caragola plega veu

soferta a l’embat de les ones,

Engull el seu que dir suau

i es queda quieta a l’esguard

del cloure dels dies fets fulles.

Engola la eterna melodia,

harmonia del vent que encapsa.

Zèfir i fulles allí es troben

i dins el corn es guarden.

Allí viuen sotmeses, indistintes,

callant silenci de paraules.

Quan desperti de la letargia

buscaré en el mar la caragola

i escoltaré el seu bon dir-ne,

qui sap si porta la paraula dolça...

-En l’eternitat t’estimo -.

I resaré que retorni la peuada

que va endur-se-la...per sempre?
No pot ser, que junt a mi la veig
com caragola guardant veu
i contant amb els dits els dies