SOTA L'OMBRA...

dijous, 9 d’octubre de 2014

LA NOSTRA HORA....aquarel·la

Seguint a la Montse

Sota l’ombra de l’amenaça

camino escanyolit amb el pes inútil.

El andar és feixuc i el NO amoïnós

em persegueix amb urpa cruel.

La margarida oferta no té canvi:

perdura en el SI potent d’ànima

i voldria ser-ne resolutiu,

també el sorrut NO viatja com llei eterna.

La baralla arriba àlgida prop del cim

on l’escaló espera el peu nostre

i quan el paisatge nou el tinguem a mirar d’ull,

l’horitzó caurà com teló que tanca,

com ganivet que degolla el passat cru.

Falta, avui, ser constant i valent

en l’escaló...9

El NO –VE – EMBRA serà ple de PERSONES.

ANTON.-T.E.- 9-10-14 

L'ALETEIG DE L'OBLIT...........

 

divendres, 24 d’octubre de 2014

L'ALETEIG DE L'OBLIT... aquarel·la

L’aleteig de l’oblit,

cru record esmerçat

en el pou de silenci,

no m’obliga...

La quietud impera

i el vent no vola

i la llum calla el color

i la flor guarda el perfum.

Dia vindrà que tot retorni

i esplaï sa identitat.

24-10-14- Anton.

I L'ARBRIU ...

 

diumenge, 26 d’octubre de 2014

I L'ARBRIU S'INTERPOSÀ... aquarel·la TARDOR 3

Vaig dir : atura’t...!!!

I l’arbriu interposà

ses armes netes

cobrint totes les escletxes.

Mans i mànegues  a la feina.

Ens hi jugàvem l’innocència

que mai havíem perdut.

Seriem conseqüents

i triomfaríem

La lluna i Orió ens miraven

complaguts

i fins els segles ens daven la raó de ser.

ANTON.- 26-10-14

300 ANYS...

 

dissabte, 8 de novembre de 2014

A LA TORRE DE L'ESPANYOL AVUI TRICENTENARI 1714-2014.... aquarel·la TARDOR

A LA TORRE DE L’ESPANYOL...

AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

...i baixaria l’aigua fertilitzant

com musica plaent a orella

i el pont salvaria el desencís

fent d’unió, sent orquestra

i l’arbriu cantaria el goig

tendre del brot, de la fulla movent-se

a compàs del ventijol que alena

i els ocells ajocarien son vol

per escoltar

al riu dels beneficis,

al pont del gai saber,

a l’arbriu que fruïa de goig

i de l’encant de la paraula:

Estem units en nostra LLIBERTAT

IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.

......................

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E.- 8-11-14

FUTUR...

 

dissabte, 6 de desembre de 2014

FUTUR... aquarel·la

ENCARA EM PARLA ELLA..

...........

No caiguis en la penúria

De rendir els braços,

De seure per sempre els neguits.

Alça el rostre

I com començant de nou

Arrossega la baluerna

I camina vers  teu futur.

No rendeixis el pas

Quan els peus no volen seguir,

Quan sembla que en tenen prou...

Encara existeix un esdevenir

On escriure i vendre tot el fred

I comprar caliu.

Segueix dins teva bombolla,

Teva estima vl collar de perles

I dins el mar de sacrificis

L’ajut pot fer horitzons nous.

Crida i espavila dins teu,

El teu passat té futur !!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

PRESSA...

 

PRESSA... aquarel·la

Corre que fas tard

i el camí no s’eixamplava.

Tots amb pressa

amb neguit i amb delit

empenyien el ruc i el cavall

que portaven a la mollera.

El caminal es feia estret

i tot ocupat es sobreeixia.

Tot era pressa,pressa, pressa...!!!

Ell al cap amb crossa d’experiència

i a la ma la de lledoner fabricada

per donar al cos, en el pas, consistència

es plantà al voral

i que passi la turba excelsa...

A l’ombra de l’arbriu es dessuà

i amb seti de pedra al cul

de la pressa se’n lliurà

i arribà descansat a meta.

Per què còrrec i esgolar-se

si el premi ja n’és donat a la pressa ?

Per què et cal premi

si no tens pressa... ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14.

CONTINUANT DESPRES DE TEMPS DE VAGA,

Desprès de temps de no poder publicar per problemes físics

i del mateix bloc retorno... Vull que duri...A veure si tot consona 

i m'ajuden físic i bloc a complir meu desig,

la neta i la filla m'han fet una mona especial i ara amb goig me la fan a ma... Per mi és com una joia... També per elles i els altres nets han treballat mans i pensa... Molt satisfet les felicito a elles i a mi per eix preciós acte... Que puguem seguir molt temps més: GRÀCIES, FAMÍLIA.

2.- 2-1-23

Ens ofeguem en aquest mon

de les noves, de les notícies...

Bona o falsa ens la engolim

o la rebutgem...

És un desfici el que suportem... 

Segurament per seguir el progrés

desprès del mòbil ens posaran

un xip unit al cervell,

un ordenadoret com núvol

en la clepsa

per poder ser-ne governats

des d'una central sideral

que a la lluna ens espera

i, així, tindrem llum sempre...

Serem uns il·luminats militaritzats

o in closos en nova secta...

DE REBAIXES 23.- ANTON-T.E.-2-1-23