151 - DOS GOSSOS DE FUSTA EN UNA SOCA - Fotos Mariona

Podeu veure també, si us plau,

ESCORRIALLES i

EL POLITIQUET

Hi ha enllaços a la vora d'eixos blocs meus.

Fotos de l'album de MARIONA

27 – 11 – 08

Els dos gossos esperen de son amo
la carícia que importa son treball.
Un no reposa, encara te agalles,
l’altre s’asseu amb la llengua esbafegant.
Quedaren un dia arboritzades vestes
per que la soca fantasiosa els engolí.
Un arbre sagrat seran sempre arrelant-ne
el record d’uns monstres fets fusta humil.
...............

27 – 11 – 08

Dins eixa sobauma, pletòrica de pedra
els dos gossos hi feren vida en sopluig,
guardaren l’imperi gegant i boscúria
amb el lladruc que imposa son bup, bup.
Estengueren reialme. Seva la muntanya.
De l’arbriu guardians sense defallir.
Manaren ben dispostes armes: garres i boca
fins que el gegant en fusta els cobrí
....................

27 – 11 – 08

Mai cremaran dels gossos seva fusta,
és el record que preserva aquest lloc,
per això les fulles de l’arbriu quan moren
es tornen roges, homenatge quasi foc.
I preserven, així, de tornar-se cendra.
és el censal que paga anyívol l’arbram
que conjura amb l’amo la promesa
que les bèsties santes mai moriran.

143 -- ANEM PARINT ELS LLARGS SOLCS...

13 – 11 – 08

Anem parint els llargs solcs
amb la veu i la paraula,
estovant terra a l’entorn
del neguit follet de faula.
Crida per l’ immens terrer
ressec sense mató d’aigua
i encén encenall de vers
ans no passi teva rauxa.

----------------------

Londres amb boira segons el quadre de Monet.

Sembla ser que era molt difícil pintar en la tal ciutat per la manca de sol,

sempre boira
--------------
13 – 11 – 08

Retalla amb ferm xurrac
El contorn boirós de cases
Que allotgen fèrtils caps
Que cremen tions de brases.
Entra en boirina a mirar
El soroll dels perdulaires
Que no s’entenen amb parlars
De taules rodones fetes paraigües.
..............
17 – 11 – 08

Roja terra enterbolida
Al cap portes cotó fluix
Per salvar-te d’embranzida
Del nuvoler que en fa munt.
Per davall tofa arraulida
Preserva encenall difús
Que posa foc a la vida
D’arbriu que viu bé, curull.
Avisa aigua beneïda
Que no encanti per damunt,
Treballi pluja vestida
De gotam on neix el fum.
..................

139 -- EM PROTTEGEIX LA MATRONA....

31 – 10 – 08

Em protegeix la matrona.
Meva mare en temps antics...
La mullers, senyora o dona
ara límits posa : - Per aquí.
Jo obedient a faldilles,
que ara ja son pantalons,
Proclamen : No et dessonilles ?
Viuràs poc si en dorms molt.
.................

31 – 10 – 08

Ha parat la pluja pluja,
i els moixonets en revolen
No cal paraigua, no arruixa...
Els ocells sequen les plomes,
canten històries de vida.
La gerdor per tot triomfa.
Que el sol sigui nostra vida
i calentegi fins l’ombra.
...............

31 – 10 -08

Escric llibre de poemes
Que van sorgint poc a poc.
Ara canten excel·lències
O s’encanten en records
Algun dia al publicar-los
Esclataran com ocells
Que es lliuren de gàbia mare
I volen pel firmament.

134 -- ELS FOLLETS FARAN DIAMANTS.

31- 10 – 08

Podríem comptar les gotes
Que en els ramells han quedat
Com instants de mel ignotes
Que follets faran diamants.
.............

31 – 10 – 08

A base de batzacades
Incidint en mateix lloc...
Constàncies arranjades
Com martell que mana el boig,
Han trencat, mar, les sabates
Del gegant estès que dorm.
..............

31 – 10 – 08

Com barqueta de paper
Blanca com mató d’ovella
Sirga tranqui-la a son vent.
- sempre ha tingut bona estrella –.
Passejarà al ventijol movent
Les veles singlades com tavella
............

132 -- LLENGUA DE SERP QUE S'ESTIRA...

1 – 11 – 08

Llengua de serp que s’estira...
Surts de marge de pedra seca
continuant llarg camí que inspira
fosques nits per avencs aprofundits.

Arribes ara aliment líquid, bresca
fluida per paladar que espera i mira
saciar suors de caminada fera
per endorrials lliscosos de molsim.

Ets vida al brullar, serpeta,
cantant la lletania contínua del teu fil.
Gerdor captives que xucla neta
la frescor perdurable, sense fi.

Alegraràs per hores sempiternes
el caliu d’ocell i bestioles morros tendres
i el sol i lluna irisaran ton rajolí

i voldran alegrar els núvols la paciència
d’eixugar les morraxelles, la vivència
de tot l’entorn, plat de recapte ben guarnit.

-----------------

124 -- GOTES DE SANG DE LA PLANTA...

Fotos del album Picasa de la amiga Mariona.

Paratge: Creu de Santos. Rasquera

-----------------

23 – 10 – 08.

Gotes de sang de la planta,
tiges resseques de patir fam.
Suren com bromall que s’espanta

quan el sol els crema amb foc real.

23- 10 08.
No té coratge la muntanya escarpada
a beure’s la copa de vi novell.
El pi solitari és reservori de la fada
que li fa ombra. És paraigua al vent.

23 – 10 – 08.
El llangardaix vol superar pinassa
i entrar en forat que al pi ha fet picot.
La cua romandrà fora la casa
per espantar la serp que busca el lloc.

BEN AFAIÇONADES COM LLIBRES...

Ben afaiçonades com llibres en el prestatge ens guarden les seves glòries de quietud

escoltant i callant. Quin gegant, fulla a fulla,

esmerçava el seus coneixements i vives cos a cos produia l'efecte d'un marge

de protecció per sa companya la terra, per que ventisques i aigües

no assolesin el paratge.

Parats, quiets en son camí, renunciant a voluntats i energies Sacrificant-se en son destí voluntariós de treball per el be d'altres.
---------------------

Parat no puc,
No caminaria

Parat l’energia
Se m’endu,

Parat no vull
Seguir la fita.

Tres posicions en la vida
Que poden ser per tu.

Quina tries, quina tries?

Ves-ho pensant, destriant.
Sense les tres no viuries
I et mouries en la fam.

Parat camina
Ves-t’ho pensant
No valen miracles
Si no la voluntat
............................
Mai, mai parat.
Amor propi i endavant.

ADMIRO MÉS ...

Aderint-me a Penja un poema de

Gerard Vergés .- Ell va escriure un dia-

Recordo tantes coses. I m'adono

que dins el cos tinc més records que vísceres.

De cop comprenc que l'home és la memòria.

( bloc Rebaixes -- A. F. S. 27 - 9 -08 )

Per quina punxa entrem al fons de la qüestió?

ADMIRO ...
Escrit d’Antoni Fortuño – 25 – 9 - 08
Admiro més la idea que el pensament,
Més el pensament que la veu,
Més la veu que la paraula,
Més la paraula que el crit,
Més el crit que el cop
Més el cop que el martell,
Més el martell que la ma,
Més la ma que el cap,
Més el cap que el pensament,
Més el pensament que la veu,
Més la veu que la idea,
Més la idea que qui sent humà,
fa girar el pervindre,
fa girar el mon sencer,
Per que en ses mans té el poder
I la prepotència de seves lleis :
D I N E R i F U S E L L

Nadem com ells sense estorbar-nos.

SI NO VOLS SER PENELL...
24 – 8 -08
Si no vols ser penell
Que segueix el vent.
Si no vols ser obstacle
Per la noble gent.
Si no vols ser quimera
Per ton pensament...
Tanca ulls i calla
Sent-ne ben conscient
Que sols ets gra de sorra
Que a la platja sent
Com les ones bramen
I ella ni les veu,
Que les ones passen
Acariciant la pell
O que no arriben
Ni a besar-li els peus.
I no en seràs penell,
No seràs obstacle
No seràs quimera...
Seràs intel·ligent.

-------------

Avui, en aquest bloc faig la entrada nº 100 .-

Com a tast hi escriuré uns Haikú

H A I K U
Escrits per Antoni Fortuño Sas
Des de 6 – 9 – 08 a
--------------------

1.- He superat molts escull
i començo a volar
amb ma plana.

2.- Innocència blanca,
ignor tendre.
Vetes que es trencaran..

3.- Vaig caminant de cara
I em veig a l’esquena
els meus errors.

--------------