Però la meva inèrcia al escriure em fa fer d'una forma que m'és fàcil.
He provat de no rimar, m'en he olvidat per un moment, ara, soc tossudet.
7 – 11 – 08
M’han tallat a falç seny lluent,propici
Per seguir camí de pedruscallada
Quan la lluna moria bevent terra
I el respir es confonia en eixarm.
Resclosit alenaré matinada
Quan la son tova em falli en les parpelles
I finestrons batran per llum obrir-ne
Consolant esbufecs de mes rialles buides.
Ja no aniré a veure l’aigua
Que de font raja florida.
És per boques que assedeguen
Començant folls l’existència.
M’han tallat a falç seny lluent,propici
Per seguir camí de pedruscallada
Quan la lluna moria bevent terra
I el respir es confonia en eixarm.
Resclosit alenaré matinada
Quan la son tova em falli en les parpelles
I finestrons batran per llum obrir-ne
Consolant esbufecs de mes rialles buides.
Ja no aniré a veure l’aigua
Que de font raja florida.
És per boques que assedeguen
Començant folls l’existència.

No em planyeu que he viscut delitoses hores
En cavernes de falsa incomprensió
I no se m’ha indigestat reialesa
Quan els botxins de veu em deien perdulaire
Es qüestió de comprendre batzegades
Que si te’n fas no seràs bo per fer res.
Així que llencin verí i malaurances
Que jo tranquil cabells casposos pentino..