rebaixes

 98.—8-4-21

Percebo el crit de la paraula que es queixa

escoltant el repic seguit i constant del poder

que ens administra, dirigeix, que ens mana..

No vull jugar més amb l’engany persistent

com si la mentida amagada fos veritat irreductible...

En el bosc que habito buscaré la carícia de les soques

que em donin caliu d’entesa on no hi ha engany.

Per què se’ns diu i se’ns persegueix

amb veus concloents exultant frases imposants

i al poc temps tot ha variat...

Puc pensar que ens mana el vent que canvia

fent de violins, ara, i, desprès, de fiscorns...

DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 8-4-21

12Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 9 persones més