8 – 8 – 10
He olorat el perfum de la paraula
entre l’esquinçada pell dels núvols
i han caigut a dojo glops de lletres i lletres
com pluja de petons llençats al aire.
He percebut la dilecta frase justa
en aquell mullar-me el cabell i rostre
i fins al llavi s’hi ajocava gota a gota
el mirar d’un cel tot fet paraula,
Que bonic, Anton!
ResponEliminaHi trobo una alegria profunda i important... les paraules poden donar-ne tanta, a vegades!
Una bona abraçada, m'has alegrat en llegir-te!
Escriure deu ser com interpretar un paper en una obra segons la intencionalitat i contingut... diu tantes coses... Quina meravella poder escriure i dir quelcom que alegri a altre. Jo tasmbé sento el contentament,,,
ResponEliminaSé que he d'apaptar-me ... i no hi ha res impossible quan hi ha voluntat.
Ara l'alegria no surt sempre per molt que la demanis, forma part de circumstàncies. Bona tarda, amiga Carme. - Anton.
...I la teva voluntat és d'aquelles que no tenen límits. I travessa el cel d'un preciós ocàs, omplint-lo d'alegria, encara qe sigui per un instant.
ResponEliminaUn petó, Anton!