Visc del passat en l’arbriu boscós, un sens fi d’històries bellugadisses que no han parat d’entrar en el quiet viure... La calma...

Lluitem per trobar-nos en el futur  que s’escapa quan el tens.   Ell no té hora precisa i espera propet del presen...

Què hi ha ningú ? He trucat a la porta del meu temps On dorm l’arbrada i el corriol, El marge de fenàs i el caminet que seg...

Ple de passat va voler fer voltaretes i el seu banc de fusta es confegí en sènia. Es trencà la corda - collar i reculants i ...