És la nit. Fosca. Soroll de grills... El mirar el tinc extasiat en el cell que el cel em presta amb els estels que em sembla un ...

La llum viva i aspre em crema la solitud de l’ombra encoberta en el bosc del no res de la calma... Retorno al oratge de pinsans ...

( Restes de trenets del 2012 ) La fosca era evident, No veia res, res, res. Ens fa falta la llum. Quin miracle més antic L...