ESCOLTARÉ EL CRIT... aquarel·la

Escoltaré el crit de l’ona que arriba

que es desfà amable lluint seus pètals...

Sa companya la persegueix i no l’assoleix

per pujar-li a l’esquena com ruc a punt de córrer.

Quanta disbauxa en l’onatge que es trenca, s’escruix

abans de subornar a sa germana en coit libidinós

refregant-se i esperant l’abraçada que s’allunya...

Com deuen patir. Quant neguit buscant frissor.

Quin deliri d’impotència. Per que no espera...?

El fred del desencís s’escuma proper al desvari

i per més córrer el premi no té medalla al coll

ni s’abelleixen galtes, pits i engonal satisfets !!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.