Obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci
que al obrir ulls s’ha trobat.
DE REBAIXES 13.- 7-10-13.- ANTON
Potser en dins de tot, encara que n'hi hagi alguns de xerraires, tots som un gran silenci.
ResponEliminaSi al obrir els ulls es troben, ja és prou bonic.