Em deixaren a la defensa
de l'impossible
i he de fer el possible
amb mes forces el miracle.
Lsa musica segueix acompasada,
vent que il·lustra els instants,
sense caure en el no res
i desperta el seguici d'inquietuds
que volen atansar-me l'impossible.
Què poden els meus cabells blancs
amparats en les rafugades sofertes
desfer camins creguts d'ajuda
i que els somnis esventaren...
Ara el pensament s'indisposa,
les cames ja no el segueixen.
Les cames mai han estat capaces de seguir el pensament. No obstant això, el pensament sí que pot seguir les cames i d'aquesta manera les ablana el camí.
ResponEliminaI què faria el pensament si les cames... Cosa crua. La meva mare quan ja no podia anar a on volia, desplaçar-se, deia que caminava amb les cames del cap i son aquestes a les que jo em refereixo en part.anton.
ResponElimina