RES QUE VEIG ÉS LA CERTESA... aquarel·la de l'Anton

43...........8 – 9 – 09

Res que veig és la certesa,

Tot quan miro pot ser engany,

La dona se’m don bellesa

I pot set estàtua de fang.

Que tot es mou i res camina,

Perdo l’agre de tot i no s’apuja el pa

Si en faig cas darrere ve mentida

I galletada em mulla, tot és falç.

Si confio de babau m’acusen,

Si perdono em posen dins del sac,

Si vull aigua amb pixum em mullen...

Millor ser  eremita i en res pensar.

No em sento sol, tinc tota vida...

Esperem l’alabança de mentida

I que llorer ens coroni el cap.

Però quan ets sol i ningú et mira...,

Dins tot és foc, hi tens la pira

Que cremaria donant la veritat.