5 – 2 – 12
Mires al lluny que ja tens...
Ja és la teva realitat per mi insondable.
Aquell futur desconegut, imaginari
on volem transitar serens i lliures....
i...vas triar el sis màgic
per unir-nos més els dos
en l’humà calendari...
Previsora dels detalls
m’embolicares per sempre
en teus dits tenallant-me.
Si ans érem dos en un,
ara...
................
Una abraçada! moltes abraçades Anton! ara seguiu sent dos en un! hi és present
ResponEliminaTe ha quedado muy bonita esta mirada profunda, desconocida que busca un futuro imaginario.
ResponEliminaSi te pasas por Lejos veras un cuadro terminado.
Un abrazo
Mires al lluny i si t'hi fixes bé, intuiràs uns altres ulls que també miren i les dues mirades tornaran a ser una en el record.
ResponEliminaUna abraçada,