Pàgines

▼

dissabte, 24 de setembre del 2011

I ÉS AIXÍ


24 - 9 - 11
I és així
com passa el vent
i no torna.
I és així
com el cabell vola
i retorna.
I és així
com vells anhels
ens porten
el vent fugaz
i el cabell a m
que somnis acarona.
................


LA PILAR  DE A ENCESA DE LLUM 
ha dit
I és allà,
dins del vent, on naveguen,
els records
que ens vénen a trobar.
Observant-los,
la ment s'asserena.
Estrany és el dia
que no acaricia,
encara que sigui,
un somni fugaç.
24 de setembre de 2011 20:36
Elimina

Blogger rebaixes ha dit...

L'estació reb el trenet
amb alegria i joia
Ha obert les agulles
per que entri complert
i descansi les cames
per tornar a seguir endavant.
....... Anton.
a

6 comentaris:

  1. Pilar24 de setembre del 2011, a les 20:35

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Pilar24 de setembre del 2011, a les 20:36

    I és allà,
    dins del vent, on naveguen,
    els records
    que ens vénen a trobar.
    Observant-los,
    la ment s'asserena.
    Estrany és el dia
    que no acaricia,
    encara que sigui,
    un somni fugaç.

    ResponElimina
  3. rebaixes24 de setembre del 2011, a les 22:52

    L'estació reb el trenet
    amb alegria i joia
    Ha obert les agulles
    per que entri complert
    i descansi les cames
    per tornar a seguir endavant.
    ....... Anton.
    M'ha fet gràcia que hagis baixat de nivell per complaure. També es poden dir coses precioses amb quatre solquets ben arrenglerats.

    ResponElimina
  4. Galionar25 de setembre del 2011, a les 9:37

    És igual que no tornin, Anton; es queden per sempre amb tu, si no físicament, sí en forma de record, i seràs ric de tots ells, de tots aquests passavolants que basteixen els teus somnis.
    Al meu espai hi ha una petita coa per a tu, Anton, si tens a bé d'acceptar-la.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. rebaixes25 de setembre del 2011, a les 10:16

    Comentari entrat en el blog de la Galionar després d'haver fet meu el seu meravellós escrit... Gràcies, noia.
    ..............
    Amb llàgrima relliscant
    he llegit el dietari,
    si, és el nostre rosari
    que tenim al cor i cap.
    Ha rebotat la destral
    en la carn d'aquesta alzina
    els vents li han set metzina...
    No l'han pogut matar !!
    I viu en l'ombriu del bosc
    acollint fins les formigues,
    els ocell... les margarides
    i sers com la GALIONAR.
    ............... aNTON
    Ara, deixa'm que plori
    que no és cosa de covard.
    Una abraçada molt entranyable.

    25 de setembre de 2011 10:14

    ResponElimina
  6. M. Roser26 de setembre del 2011, a les 21:49

    Els vells anhels acaronen somnis desitjats...
    Suposo que els vostres preciosos comentaris , es refereixen a la lletra de la cançó. A mi m'agrada molt aquest cantant per la cadència de la seva veu...però la lletra no l'entenc, sóc de les que va fer francès...
    Petons a tots,
    M. Roser

    ResponElimina