Ploviznava finet i vaig descobrir darrere el floc de cireres un niu...
Sense l'arbre no hi hauria fruit
Ocellets créixen
ben covats per la mare
menjant cireres...
Afortunats ocellets!
ben covats per la mare
menjant cireres...
Afortunats ocellets!
Sota les fulles
els colors de la vida
neixen i moren.
els colors de la vida
neixen i moren.
Quin regal Antón!
On seria el niu sense arbres
Arbre i niu formen família
Sense mare no hi hauria fill.
................
Ocellets créixen
ResponEliminaben covats per la mare
menjant cireres...
Afortunats ocellets!
Quines fotos!! Fantàstiques!
ResponEliminaI les cireres... mmmmmm... tenen un aspecte magnífic hehe
A veure si els ocellets me'n deixen agafar alguna ;-))
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSota les fulles
ResponEliminaels colors de la vida
neixen i moren.
Quin regal Antón!
Vermells de sang i vida,
ResponEliminasota les amoroses ales
creixen els plançons.
Ja en menjaria un grapat, m'agraden amb bogeria!
Petons estimat!
Sembla que el blogger s'ha normalitzat, m'ha fet tornar boja!
Unes fotos realment impressionants! ocellets i cireres....la natura supera qualsevol art!
ResponEliminaLa vida et surt a l'encontre allà on vas.
ResponEliminaQuines fotografies, Anton!
Quines fotos tan magnífiques i quin missatge més encisador...
ResponEliminaVoldria enfilar-me al cirerer per contemplar aquest niu d'ocells tot un cant de vida...i també m'agradaria cruspir-me un bon grapat d'aquestes cireres que són tot un poema visual de color...
Petons,
M. Roser
Maques, maques, maques! I el niu enmig del roig, quin cant a la Vida!
ResponEliminaUna abraçada!