29 – 6 - 11
Si sabéssim que porta el vent...!!!
El seu dinamisme pot arrossegar-nos.
I, aleshores, on anem ?
Volàtils caminem sense rumb segur.
Pot regirar-se el vent en un instant
I canviar la direcció que ens era volguda.
No ens fiem del vent...
Sabem que és un ME TE OR.
Ara mateix, darrere la meva finestra oberta, fa vent. Un vent no gaire fort, però arrauxat, ara para i ara s'engega... i penso que potser tens raó no cal fiar-me'n gaire. Si pretenc volar amb ell es pararà al moment menys pensat i em deixarà caure, potser...
ResponEliminaBona tarda, Anton!
Doncs aquí fa una ventolera com de presagi de tempesta...Si ens arrossegués veuríem
ResponEliminamig món, i si regolfa i dóna la volta, l'altre mig...
Però jo prefereixo tocar de peus a terra.
Una abraçada,
M. Roser
Hi han vents que porten ... Qui pogués assegurar-se el vent del diner. N'hi han tants de vents que no son meteor...Anton
ResponEliminaNo oblidem, però, Anton, que el vent és portador i també s'endu. Com les onades.
ResponEliminaTingues bon vent!
ja ho deia, Pilar, pot arrossegar-nos. Anton.
ResponElimina