5 – 45- 11
Tenies ton poder en teva temporada
quan gossos bordaven i gats amb seu miol
atrafegaven l’ hisenda polint l’arbrada
des de l’incipient barranc fins dalt del bosc.
Les merles hi cantaven en temps d’abeurada,
les vergelles i vesc casaven aus al pas,
al barracó el xiulet i mussol feien feinada
i omplien gerra de carn tendra per tot l’any,
Ara, et creixen pins on la cepada
donà bon xirrit, garnatxa o macabeu...
No neixen els llissons, baldofes ni melques,
ni ve a pasturar-ne el teu famós ramat
Mentre la teula allunyi gotellera
seràs un monument d’un temps passat
que allotjaves vida pròspera, encisera...
Avui, ni el cadastre reconeix el que vals.
Bonic poema, on es visualitza el procés de canvi i transformació del món rural, com es passa del prestigi i riquesa d'un temps passat, a l'abandó present d'aquest lloc.
ResponEliminaEl valor de les coses, és tan efímer... o potser tot, a la vida, ho és.
ResponEliminaBon poema, Anton!
Com canvien els costums al llarg del temps. El que ahir era important, resta abandonat i avui no és res...Si ningú ho troba i el rescata.
ResponEliminaEts una ànima sensible, Anton!