Pàgines

dimecres, 4 de maig del 2011

AMB JOIELL DEL TEU SOMRIURE...fot pròpia


Amb joiell  del teu somriure
conformaré el collaret
dringarà allí l'alegria,
disbauxa, fantasia, anhels.


Cauran petons i carícies
en el clap del bosc ja vell.
Has sorgit tu, casanella,
florint perla, esclat novell.

4 comentaris:

  1. Que bonic, el collaret,
    de perles d'or i esclats
    potents de tanta primavera.
    Acostaré les mans
    a les floretes grogues
    per sentir-ne el bes,
    en aquest clap de bosc.

    ResponElimina
  2. Has triat la sempreviva, bona i enyorada metàfora, estimat Antón, i la Carme ha posat la cirereta!

    Petons!

    ResponElimina
  3. El bosc esclata amb l'alegria groguenca de la "sempreviva".

    ResponElimina
  4. Quina preciositat!! La primera foto sembla un ram... però un ram ben viu, un ram encara amb les arrels dins la terra :-)

    I els poemes, petits i alegres, optimistes, maquíssims... com els pots amb la bona confitura :-)

    ResponElimina