9 -2 – 11
seguint a FANAL BLAU.
.....
He fixat ulls en teu blau,
aigua que compassa camins...
Veles que es renten...
Escuma en brogit allargassat.
Sento pessigolles als peus
quan rellisques en mi i la sorra
i tornes a marxar reculant...
Carícies d’amant que no gosa
despertar la terra que besa.
És bonic aquest poema, Anton...
ResponEliminaEm recorda una "rebegrada" i un petó famós...
ResponEliminaSegona Guerra Mundial, atac japonès
a Pearl Harbor, Montgomeri Clif, Franc Sinatra...
El petó era en el trencant de les ones i l'actriu, una famosa anglesa
que tinc a la punta de la llengua.
Títol de la película...tampoc em surt...ho sé...ho sé...Un lugar en el sol !
Bonic, molt molt bonic... petons maco!
ResponElimina