15 – 1 – 11
Contaré amb els dits
les fulles que cobreixen terra.
En triaré una al passar
per que jegui
entre les fulles del meu llibre.
Allí s’impregnarà de records d’estada,
subtils mirades sense escàndol,
callades veus que el vent
escampa dolçament...
Tindré la fulla
com cor davall pitrera,
vivint viatge tendre
en aquell bosc de fulles,
-pàgines plenes de lletres –.
I la fulla quan la miris,
obrint l’essència del bell llibre
et durà la fantasia.
Veuràs una fulla
que sap llegir i et parla
en el ventijol de la paraula escrita.
Has sabut treure-li la saba a una fulla que probablement hauria pssat decepercevuda si tu no l'haguessis trobat.
ResponEliminaM'alehgra veure't!
En el teu cor, totes les fulles no són suficients per escriure els mil records de paraules d'amor regalades...
ResponEliminaUna abraçada! Petons!
una fulla entre fulls; natura i paraules, o sigui, emocions.
ResponEliminaGràcies per penjar el vídeo de la cançó de Jesús Fusté.
Una abraçada
Que bonica, la fulla que parla i llegeix, se li ha encomanat. Tant de bo s'encomanessin sempre els coses bones!
ResponEliminaLa fulla dins les fulles... i la fulla que absorbeix el que les fulles diuen... És preciós, Anton!! :-))
ResponEliminaEls vostres cor son una fulla
ResponEliminaque bategue amb sentiments,
de bondat i de tendressa
fent content eix pobre vell.
.................... Anton
Gràcies per les vostres visites.
Fulles sàvies que es poden llegir i escoltar...quan passi al costat d'un arbre l'escoltaré!
ResponElimina