14 – 9 – 10
No busquis el gran ...PER QUÈ?
per nosaltres és insondable.
Rebotaràs sempre contra paret
o atzucac o veuràs el penya-segat
on sols inconscient pots esbarrar-te.
Plora el teu destí, llàgrima càlida,
i emmela el cor amb els records,...
son teus trofeus de la distància
Això és poesia filosòfica o filosofia poètica de la bona.
ResponEliminaÉs ben bé així mateix, Anton.
Tant de bo poguéssim fer-ho i conformar-nos-hi.
La pregunta sempre és fàcil. Ens surt de dins, en qualsevol moment. El difícil és la resposta...Més encara, arribar a acceptar-la. tot depèn del que preguntem.
ResponEliminaUi si algú sap com deixar de fer-se esta pregunta que m'ho digui :)
ResponElimina