foto google imatge
1 – 7 – 10
Entaforat el pensament
En l’espardenya del camí
Traslladava ses idees
Sense paraula escriure.
Vindrien els records
Després, parant caminada
I veuria el senderons
Sense trepig i abandonats.
El got d’aigua
No el tindria,
La font no rajava
I els mots incompresos
Callaven en seva eternitat.
Aquest final em fa estremir. Sempre m'ha importat molt la comunicació, sempre m'ha agradat explicar-me i escriure i com més gran em faig m'adono cada com més que la majoria de mots són incompresos...
ResponEliminaI ja m'imagino que tu parles d'una altra cosa, però la poesia té això que cadascú se l'adapta a la seva manera
No callis, Anton.
ResponElimina