1 – 5 – 10
foto de Montse Subirats
No siguis com el frare
que es diu paraules en silenci,
que no aspiren la llum
de la veu, del clam, del crit.
Estertoreja sentiments
i crida fins que el vent
s’endugui a altres contrades
el teu pensament parlat.
Treu a la vida, a la realitat
totes les veritats que t’acoltellen...
que tothom sàpiga el teu fer
dins la teva veritat....
No tinguis por de llençar el ferro
que t’envolta
i no et deixa respirar.
Quan se sent el crit a la gola, s'ha de deixar que surti. No es pot saber cap on anirà, però en tenim prou en saber que ha deixat lliure dins nostre un espai que necessitàvem.
ResponEliminapetons, Anton.
A vegades dic paraules en silenci, que no aspiren a la llum...
ResponEliminaperò aquest poema me'l prenc com un bon consell.
Bona nit, Anton.