Pàgines

▼

dijous, 18 de febrer del 2010

LA PENSA LI DEIA .......... de poemes de l'Instant.

18 – 2 -10
22 -La pensa li deia
al ser preocupat
per l’Instant...
Glateix dins teu
com un got d’aigua
on la circumstància
hi vessa uns granets de sidral
Si en tira molt
Fins és desborda
L’alegria o la pena.

a

5 comentaris:

  1. Pilar18 de febrer del 2010, a les 15:21

    Hi arribarà el moment que el que ara et produeix tristesa, serà substituït per l'alegria. Llavors l'equilibri et somriurà.

    ResponElimina
  2. fanal blau18 de febrer del 2010, a les 17:56

    El sidral acabarà per fer-vos pessigolles.
    Guanyarà l'alegria!

    ResponElimina
  3. Cris (V/N)18 de febrer del 2010, a les 18:48

    Si us plau, que ens desbordi a tots l'alegria, plantem somriures, que ja arriba primavera :)

    Preciós Anton, com sempre!! Una abraçada!!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas18 de febrer del 2010, a les 20:42

    Deixa que es desbordi... alegria o pena que tot ha de sortir enfora!

    Bonic, Anton! Una abraçada.

    ResponElimina
  5. rebaixes19 de febrer del 2010, a les 10:36

    Anem seguint millorant però lentament.
    No importa la longitud de la corda, sinó que arribem al cap.
    I no perdre els estreps i les regnes per que el cavall propi no és desboqui.
    Gràcies per la vostra incommensurable ajuda.Anton.

    ResponElimina