Pensa i sentiment se'm barregen. La claredat és dificultosa de trobar-la en mi i em surten espurnes que connecten dins del que travesso i ni sé si estic en el nom complert i feliç o en una mena de tast que se'ns dona per calmar-nos... He escrit això.
El malalt va seguint el seu curs, lent, però esperançat, això és el que em confirmen cada dia.
Gràcies a tots per la immensa ajuda que em doneu. Anton.
11 – 2 – 10
Glopejant el glop
que em palpeja
entre boca i llavis,
em clapeja
el seu gust amarg.
Tofut i toix em deixa
enganyat.
I bridat a la gola,
com bresca de ferro
ma presta a ofec
m'engorja.
La brasa bramula
superior a mes forces
que no vol engolir
aquest estrall
a punt d’escanyar-me.
El meu escriny abans
era ple de joia dolça,
ara, m’arrabassa
la incertesa certa
del perill de tenir
en mon cos
Barreja insondable...!!!
La sabré destriar ?
Preciós el que escrius, buida l'ànima, nosaltres estem al teu costat per no deixar-te sol, d'acord? Una forta abraçada i que segueixi la bona recuperació, aviat tot haurà quedat en un malsón, segur!
ResponEliminala vida és per saborejar-la a glopets
ResponEliminaAnton... d'aquestes dues paraules "lent, però esperançat" la segona és la més important... la primera vol dir que tot ha de seguir el seu curs :-))
ResponEliminaMolta força!!
Es fa llarg esperar una millora més clara, però poc a poc també s'arriba lluny. I la recuperació ha de seguir el seu curs...
ResponEliminaFas bé d'escriure, et dic com la Cris, de lluny, però mintentem acompanyar-te tan com podem. Una abraçada, Anton!
Amunt, Anton.
ResponElimina