foto de l'-assumpta- de SECRETS COMPARTITS.
La festa de la verema i el vi.
14 – 10 -09
He veremat l’aigua roja
de globets com petons,
i els espetucs
em robaven llavi
en un reviure melangiós.
Resava el porró
el cordell que a ma boca
el lligava
llaminera de suc dolç
La sang de la terra, mmm
ResponEliminaSalut i Terra
fas venir de gust prendre una copeta de vi, petita però dolça i amb cos, com les teves paraules Anton.... Una abraçada
ResponEliminaQuina imatge tan bonica i ben trobada: globets com petons! M'encanta!
ResponEliminaEstàs fet un poeta de cap a peus! Felicitats per l'escrit!
ResponEliminaL'aigua dolça... sempre tens parales adquades eh
ResponEliminaGlobets com petons! M'ha encantat la manera com ho has expresat.
ResponEliminaUna delícia de poema, com sempre!!!
---
Al mig de la plaça hi ha una font i el dia de la festa de la verema, enlloc d'aigua treu vi.
---
Dolços petonets de bona nit, Anton!
;)))
Me'n fas venir ganes a mi i tot... que no bec mai res... Molt dolç, com el suc dolç.
ResponElimina