Pàgines

▼

dimarts, 6 d’octubre del 2009

407 --VAN CAVALL I GENET ... foto d l'-assumpta

Quan vaig veure aquesta foto i la de més avall de l'-assumpta- en SECRETS COMPARTITS em vaig dir que ja no s'escapava. Els meus ulls hi veien en la nuvolada el que abaix queda transcrit.
4 – 09 -09

Van cavall i genet

en núvol desbocat.

Quan el sol llueix

entre la polseguina

de fum i terbolina

que llença embolcallats

llençols i cobrellits

de sol de clarors fulgents...

On van els dos volant

esmerçant nuvolada?

Vibren en un mirall

que cega ulls

i crema carn.

Expliquen últims records

en busca de conhorts....

Miren la mar divina.

Avui tens els ulls verds

com pell de poma o pera,

Et guarden en cistell

abandonat a vorera.

Em pregues mossegar

eixa verdor impresa,

I dins en l’embolcall.

cauré embogit d’arena.

-----------

4 – 09 – 09

Juga espill de ma mirada

sense deute....

Ulls verds ho donen tot....

El brisall de llum variada

sovintejarà el conhort.

Rellisqui el floc que dansa

obrin les ones i l’escumall

i plaent em besi l’aura

amb reflex de dolç esguard.


a

6 comentaris:

  1. Cris (V/N)6 d’octubre del 2009, a les 17:51

    Què tindrà el mar que ens atrapa i captiva sempre???? fantàstic treball altre cop Antón, felicitats, és un "gustasso" llegir-te. Un petó :)

    ResponElimina
  2. Cèlia6 d’octubre del 2009, a les 18:53

    Amb uns foto tan bonica, amb una núvols tan magnífics, no podia ser d'altra manera, un poema desbocat per embolcallar-nos a tots...

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas6 d’octubre del 2009, a les 19:53

    Entre els núvols el mar i els versos, surem, surem...

    ResponElimina
  4. rebaixes6 d’octubre del 2009, a les 20:22

    Ja diuen que una foto diu més que mil paraules. En eixes estic...La del cavall i genet... captiva. També els núvols ens parlen. Anton.

    ResponElimina
  5. Assumpta6 d’octubre del 2009, a les 21:31

    M'encanta la imatge de cavall i genet cavalcant en els núvols! ;-)

    Les fotos són precioses, -assumpta-!!!

    ResponElimina
  6. Albanta6 d’octubre del 2009, a les 23:23

    I a mi m'encanta com ens fas veure tantes meravelles als nuvols!!
    Una abraçada

    ResponElimina