26 – 9 – 09
En el fullatge extens que el vent arremolina
hi veig policromia excelsa de tardor,
del rogís al marró o grogor fina
fent collage en moviment canviant de mil colors.
La terra rep catifa que dibuixa suculenta
entre argiles i panal o rodó pedruscall
i en seu caminar emmantellat presenta
mil figures que sol i vent mouen cada instant.
L’arbriu ha despullat volgut ramatge,
barnilles de paraigua, espases o espasins
marxen al cel, celles i nou miratge
com si punxessin el blau buscant l’infinit.
Tardor que arribes amb totes les armes,
la pell d’estiu taparem amb velles arnes
preparant l’hivern seguint nostre destí.
Anton, ens has acostat la tardor i els seus colors a casa quan encara fa caloreta d'estiu... A més dels teus versos,la imatge m'ha encantat. adoro aquestes heures que es tornen vermelles a la tardor
ResponEliminaUn viatge en el temps, que poc a poc s'aproxima i ens abraça amb el seu fullatge multicromàtic.
ResponEliminaUna imatge i un poema que llueixen ambdós en tota la seva esplendor.
Una abraçada Anton!
la tardor és màgica, té tants colors per pintar els qui ens agrada aquest art. abraçada
ResponEliminaAvui he vist els primers arbres vermells de la tardor... que bonics! Com les fulles de la foto.
ResponEliminaQuin color més bonic! Sembla una vinya americana... no?
ResponElimina