Com que el que s'ha promés s'ha d'acomplir, aquesta aquarel·leta queda en mans de la Trini, al menys és el meu desig. Jo li volia fer-n'hi una amb el tema del mar, però no m'ha donat temps, però la emplaço, per que m'envii una de la seva cala o del que li sembli més adient, que jo no ho sé i jo pasaré un ratet preciós i podré esmerçar-li el meu afecte amb unes quantes pinzellades. Queda enlaire, Trini.-- Anton.
3 – 8 – 09
En el seu mar de fulles verdes, grogues
Es sent l’amo d’un espai que necessita.
Cap competència l’indisposa en cap i potes,
és com amo de castell que son terreny camina.
Ha marxat del fangar de la femada
on viu amb l’importància de fer feina.
Aquí respira lluny recons de pudorada
i camina content, ningú li posa pega.
La Carme i tu sou els nostres artistes particulars. Gràcies
ResponEliminaPer a servir dins les nostres possibilitats.Anton
ResponEliminaAaaaaaaai, Antoooon jajaja que m'agrada més l'aquarel·la que la foto del "bitxo" aquest jaja... uisssss
ResponEliminaAi, quan la vegi la Trini!! :-))
M'encanta, Anton! Moltes gràcies! Amb el teu permís, me l'emporto i el penjo en el meu blog.
ResponEliminaQuant a la foto d'alguna caleta de l Cala, ja hi pots comptar! :)
Una abraçada ben gran i gràcies de nou!
Ah!I la teva poesia relativa a la foto és-u-na-pre-cio-si-tat! Sí senyor! Qualsevol escarabat n'estaria ben orgullós de rebre tal homenatge! :)