3 – 8 – 09
Intimen camí i anys pisant per les llosanes.
Parlen de parents i amics que no els volen...
Esperit i carn i llengua els resolen
El que els anys els ha deixat blanes.
Que diran d’elles sinó alabança,
Trencar banderes i escuts que els importa ?
Davant i darrere tenen la gran porta
Que no sedasseja res, tot s’ho empassa.
Quin hdr més bonic que has escollit, Anton! Adorna perfectament cadascuna de les teves paraules.
ResponEliminaAmb aquest estil em sento còmode, aquest any i mig de no parar en la xarxa em dóna més seguretat, ja ho dic sempre que la pràctica...
ResponEliminaA mi el que em treballa és el magí, la memòria sobretot retentiva, res de res però de sempre. Anton.
Molt bonic, es tenen l'una a l'altra, al menys.
ResponEliminaAl menys poden compartir moments i records...
ResponEliminaSalut!!!